30 de agost de 2019
30.08.2019
Diari de Girona

Cartes

30.08.2019 | 00:17
Cartes

Les opinions i conviccions no són delicte
Xavier Serra Besalú GIRONA
n Alguns amics i coneguts mostren certes obsessions: els molesten els migrants, tant si són refugiats com si només cerquen una vida millor, els incomoden les dones que gaudeixen d'autonomia personal o d'èxit, els molestem els independentistes, els irrita que no es parli castellà o que es critiquin els militars o els jutges, els neguiteja que es facin festes locals. Mare meva: quines paranoies, oi?  He de dir que, amb modèstia i sense retrets, em sembla bo acollir, no discriminar, adoptar postures diverses en política, exercir el bilingüisme català-castellà o gaudir amb les iniciatives d'associacions i entitats locals.
Voldria que no es tanquin més portes: ja han empresonat i calumniat massa gent, massa «persones». Vull ser un home de pau, lliure i amable: per això miro d'ajudar les ONGs i els seus voluntaris; per això aniré a la Diada del 2019 i coopero segons les meves modestes possibilitats amb els exiliats i perseguits polítics; per això soc feminista. Per això escric aquesta carta.
No és delicte ser obert i estimar la llibertat, ni posar-se en la pell dels altres: sense poder ni diners, som molts els qui defensem la dignitat de tots, també dels qui la trepitgen.


La família
Lluís Torner i Callicó girona
n La setmana del pont de l'Assumpció, un fort brot de ciàtica ens va deixar baldats i adolorits i, en estar dins del mes d'agost, s'ensopega en ple període de vacances. Per tan,t fins i tot la gent dels serveis sanitaris tenen dret a fer-ne. Això ens ha fet sentir un xic desprotegits, però alhora ens ha fet veure la importància de poder tenir una família, que ens dona escalf i ajut.
Quan ens trobem malament –més encara quan ja tenim una edat–, el nostre cervell no deixa de funcionar –no en fa mai de vacances– i és llavors quan, entre altres coses, et ve al pensament la importància de tenir una gent que t'estimi i et comprengui.
Actualment, però, aquesta institució passa uns forts moments de crisi. Avui dia, bona part del jovent, i fins i tot els que ja no ho són tant, fugen dels compromisos, volen ser lliures, per si cal canviar de parella; sovint perquè, potser, s'han deixat portar més per l'aspecte físic que per la solidesa dels seus respectius sentiments.
Tenim molt clar que, dient tot això, ens titllaran de carques, ho assumim; però, com a mínim, que pensin que els anys passen volant, i a mesura que es vagin fent grans, veuran com n'és d'important tenir al costat a qui ens estimi i ens comprengui de ­veritat, qui ens fa veure que no ­estem sols. La soledat és molt ­trista.
Això no vol dir que no tothom tingui dret a opinar i actuar com li sembli millor. No som qui per donar lliçons a ningú, simplement és la manifestació del nostre parer.


No entenc el moviment independentista
Joaquín Durall Pinós banyoles
n Molt bé que una part del país vulgui separar-se, però si hi ha la norma que amb un semàfor en vermell no es pot passar, cal respectar-la.
Si es vol canviar la norma i parar amb els semàfors en verd, ho ha de decidir tot el país sencer, inclosa Catalunya, la part separatista. Un simple balanç de justícia i objectivitat hauria de ser suficient per acabar amb el que ja va sent un gran rotllo a la pobra Espanya.
Estem més que farts d'embulls intranscendents. Si la resta d'espanyols decideixen que Catalunya pot ser independent, no hi ha més discussió a tenir, però hi han de ser tots els implicats. D'una altra manera em sembla que hi havia massa interessos creats. Massa Mas i Pujols pensant en alguna cosa més que el 3% de comissions caigudes del cel. I ho dic jo, que no m'importa ser imparcial i objectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook