Aquest abril va fer quaranta anys de les primeres eleccions municipals democràtiques a Espanya des de les de gener de 1934. Havien passat 45 anys sense eleccions municipals i ara n'han passat quaranta de recuperació democràtica. La importància del fet s'ha anat subratllant sempre des dels sectors municipalistes de la societat i dels partits polítics. Així, successivament es van anar fent commemoracions dels deu anys, dels vint, dels vint-i-cinc, dels trenta i ara dels quaranta. Algú pot pensar que se n'ha fet un gra massa, però tinc el convenciment que l'any 2029 serà del tot imprescindible commemorar els cinquanta anys d'una efemèride que ha estat infravalorada per molts historiadors i que, en canvi, constitueix la transformació més sòlida, i més solvent, de la societat catalana i espanyola de l'època contemporània. La revolució municipalista s'haurà d'inscriure al final amb lletres d'or en els annals de la Història.
Ara fa aproximadament deu anys, en un acte al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona, el president de la Generalitat feia la cloenda d'un acte de signe municipalista. Abans un alcalde representant del municipalisme i amb to reivindicatiu li havia dit que «tot està per fer i tot és possible». José Montilla, amb la seva flema habitual, amb to calmat i veu pausada, va respondre concisament: «Ni tot està per fer ni tot és possible». Situats ja en la primera dècada del segle XXI, el pragmatisme del president era inapel·lable.
En canvi, és evident que el 1979 «tot estava per fer». L'agenda dels moviments veïnals i del municipalisme antifranquista estava plena d'estudis, diagnosi, treballs de camp, anàlisis comparatives i repetició de models d'intervenció de les esquerres europees i principalment les italianes de la mà del partit comunista.
Aquí justament hem de situar el llibre de Lluís Medir Huerta Quan tot estava per fer. Palafrugell, escrits des de l'alcaldia (Girona, 2019). Testimoni de primera mà i del primer moment, aquest llibre és una aportació que combina l'anàlisi actual i la reproducció de textos escrits en el temps que Medir va ser alcalde de Palafrugell. Medir va estar divuit anys a l'Ajuntament de Palafrugell; els quatre primers com a regidor de Cultura (1979-1983) i com a alcalde pel PSUC de 1983 a 1987. En el mandat següent i coincidint amb la gran davallada i la gran crisi del PSUC, Medir va repetir com alcalde de Palafrugell (1987-1991) com a cap de llista independent a la llista del PSC. Un cop superada la crisi i després d'un viatge en tren des de Flaçà a Barcelona amb en Jaume Bosch i després d'una trobada amb en Joan Boada, es va reincorporar a la militància, aquest cop a ICV, amb qui esdevindria un cop més alcalde (2003-2007); aquest cop, amb una candidatura d'unitat i de progrés, l'Entesa. Va repetir del 2007 al 2011, però, fruit del pacte, va cedir l'alcaldia a mig mandat a ERC.
Desfila pel llibre un agut sentit de la política, del compromís, del municipalisme i de les lluites contra les desigualtats. Hi trobem primer una reivindicació oberta del municipalisme: «Confesso que soc un enamorat del municipalisme. Encara avui el defenso on puc fer sentir la meva veu» (p. 39). I hi afegeix la defensa del principi de subsidiarietat, la reclamació d'un millor finançament per als ajuntaments en la línia del repartiment històric propugnat des de les organitzacions municipalistes: 50/25/25, que definia un règim de distribució dels recursos públics en una meitat per a les despeses de l'Estat i dues quartes parts entre les comunitats autònomes i els ajuntaments. Si això hagués passat, és molt probable que s'hagués consolidat un model federal de distribució de la despesa i ara alguns problemes conceptuals no tindrien la virulència que tenen. Coincideixo amb Medir quan afirma: «Considerant que tot passa als municipis, les nostres viles, pobles i ciutats esdevenen veritables agents actius i principals del gran canvi que s'ha dut a terme en els serveis públics i en la societat catalana i espanyola des d'abril de 1979. Els municipis, els parents pobres de l'Administrració, han sigut capdavanters pel que fa a la democratització i la millora del nostre país».
Medir incrusta en el text que ha escrit ara escrits seus anteriors: un treball per a la revista Nous Horitzons que té un to memorialístic, des del naixement, per fer-nos arribar al distanciament amb la religió i la trobada amb el marxisme a la Universitat amb unes pàgines molt remarcables sobre els seus anys a Girona, primer a la Salle i després a fer el «Preu» a l'Institut, pregons de festa major (Llofriu, sobretot), bans (felicitacions de Nadal, o sobre els incendis i la sequera), discursos en actes de trobada amb municipis amics, necrològiques de col·laboradors municipals (Núria Rivas i Jaume Guasch), propostes programàtiques de campanya en forma de carta a la seva muller i també l'aportació en matèria d'infraestructures de Lluís Medir en el segon Debat Costa Brava.
En el recorregut se subratllen algunes opcions estratègiques: la perspectiva de Palafrugell com a ciutat educadora, amb un balanç positiu dels governs de progrés a la Generalitat per a la dotació d'equipaments a Palafrugell, amb un esment especial a la Llei de Barris, l'opció i l'obsessió per la cohesió social, la política esportiva (amb la frustració del velòdrom) i les relacions amb els clubs esportius de la vila, les relacions exteriors (Pozo Alcón, principalment).
El llibre destil·la una manera de fer i de pensar que ens porta al gruix de la política i dels polítics en aquells anys fundacionals que foren per aquesta mateixa raó anys d'un gran dinamisme i innovació en les polítiques.
La dimensió surera té un tractament específic: Aecork, Retecork i l'Institut del Suro, el Museu del Suro i la voluntat de convertir Palafrugell en la capital mundial del suro. Amb la consciència que ja havia passat l'edat d'or de les fàbriques però que en el lligam entre història, economia i turisme hi havia una possible equació d'èxit per a la remuntada.
El discurs de comiat de l'alcaldia que tanca el volum sintetitza una vida dedicada al compromís polític i a la militància municipalista.
Avui fa una setmana, Lluís Medir em va donar el seu llibre a Palamós, la seva vila natal, a la llibreria la Gavina, on em presentava les meves Històries d'alcalde. Amb un punt de tristesa pel fet de ser la darrera presentació de l'emblemàtica llibreria de Palamós, que tanca aquesta setmana, vaig veure que la pulsió municipalista de Lluís Medir es manté intacta i incommovible.
