30 de agost de 2019
30.08.2019
Diari de Girona

Quina a l'aeroport

30.08.2019 | 00:06
Quina a l'aeroport

Cest fini. S'ha acabat. En unes setmanes l'aeroport de Girona deixarà de ser base d'operacions d'aquest outlet aeri anomenat Ryanair. Només mantindrà en actiu sis o set rutes que enllaçaran Girona amb els llocs més intranscendents d'Europa. I així l'aeroport tornarà a ser un espai on els pocs treballadors que hi quedin, després que els irlandesos liquidin el personal de la seva base, puguin, com en el passat, muntar timbes de cartes. També es podran tornar a organitzar quines de Nadal a la terminal, amb premis importants com ara viatges, evidentment amb sortida des de l'aeroport del Prat. 

He de reconèixer que l'invent de Ryanair a Girona ha durat més del que pronosticava, encara que des que va traslladar el gruix de la seva activitat a Barcelona, la base de Vilobí sempre ha penjat d'un fil, malgrat les fortunes en subvencions il·legals que durant anys els hi va pagar la Generalitat i la Diputació, i la pleitesia quasi bavosa que sempre ha rendit la Cambra de Comerç i altres institucions locals a aquest Joker (Batman), Michael O'Leary, quan tots els antecedents ja demostraven que Ryanair és una una plaga de llagostes que una vegada expremuts deixa erms i agonitzant els aeroports. Teníem l'antecedent proper de Perpinyà, que quan els irladesos van marxar es va convertir en una mena de Germans Cruz (especialistes gironins en desmuntar cotxes sinistrats i vendre'ls trossejats) de vells avions africans. Si passes pel costat veus carcasses i avions mig desmuntats. 

Desconec si les riuades de milions que els hi van donar sota mà els diferents governs de la Generalitat i la Diputació han tingut un retorn turístic significatiu per a les comarques de Girona o majoritàriament els passatgers han acabat a Barcelona. No s'ha estudiant amb precisió. El que sí està clar és que aquests anys les institucions no han fet suficient per trencar el monocultiu i tenir preparada una alternativa per evitar que l'aeroport torni a la situació de fa vint anys, quan un seu antic director em confessava: «quan veig aterrar un avió aquí m'emociono. Vaig a la pista a asseure'm i a veure-ho perquè un vol a l'aeroport de Girona és «la ilusión de todos los días» (una antiga campanya del cupó de la ONCE)».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook