Marta Rovira ha sortit del cau els darrers dies per alinear-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb les tesis més rupturistes, trencant amb la línia que sembla seguir Esquerra els últims temps. No és cap sorpresa. L'actual secretària general del partit ha pensat sempre el mateix sobre com s'ha d'afrontar la independència de Catalunya; sense dreceres i unilateralment. No en va, va ser una de les que més va pressionar Carles Puigdemont quan havia de decidir si convocava eleccions. Ja aleshores el seu discurs i el d' Oriol Junqueras eren diferents: ella advocava per declarar el trencament amb Espanya i ell xiulava en públic dient que acataria el que decidís la majoria del Govern. El preocupant no són les declaracions de Marta Rovira, que malgrat el càrrec que ostenta, ningú sap ben bé fins a on té poder dins d'ERC, sinó la posició real del partit. Tothom pensa que camina cap a convertir-se en una versió de Convergència o si menys no a ocupar l'antic espai electoral de CiU, si és que mai es podrà recuperar. Però en realitat això no va d'ideologies (mai hi ha anat), sinó de vots i de poder. Què passaria davant d'unes noves eleccions generals? I què, davant d'unes autonòmiques? En les respostes hi ha el perquè ERC no vol les primeres i sí les segones.
