El mínim d'intel·ligència i capacitat que un espera dels seus governants s'ha convertit en una utopia a Catalunya. L'acció política es redueix a culpabilitzar sempre Madrid. Ho hem tornat a sentir aquests dies amb la decisió de Ryanair de tancar la seva base a l'aeroport de Girona. Al capdavant, el conseller de Territori, Damià Calvet, ha acusat Aena de cometre «una negligència premeditada». Després veiem que el sistema català de salut, sobre el qual la Generalitat té plenes competències, és el quart pitjor d'Espa­nya. En fi, la realitat és que Ryanair tanca la base amb Aena, de la mateixa manera que quan va arribar a Girona l'aeroport també era gestionat per Aena, que ha realitzat elevades inversions des d'aleshores amb una constant modernització de les seves instal·lacions. És discutible quin és el millor model de gestió (estatal, local, privat€), però l'aeroport de Perpinyà, per citar un exemple proper, el va gestionar la Cambra de Comerç fins al 2011 (ara és d'una multinacional del transport) i la presència de Ryanair, tot i haver-hi volat abans que a Girona, sempre ha sigut testimonial (cinc vols aquest estiu).

Estaria bé que Damià Calvet fes una mica d'autocrítica i recordés que l'inici del declivi de Ryanair a Girona, després dels anys d'esplendor de la primera dècada d'aquest segle, coincideix amb la seva designació com a secretari de Territori i Mobilitat. Ryanair aterra a Girona (2002) quan Jordi Pujol encara presidia la Generalitat. Les negociacions amb la companyia irlandesa les van dur a terme el delegat de la Generalitat a Girona, Carles Llorens, i actors econòmics com la Cambra i el Patronat de Turisme. No hi va intervenir Aena, com tampoc hi ha intervingut ara.

L'explosió de Ryanair coincideix ja amb el tripartit al Govern, que aposta fort pel creixement d'aquesta companyia a Girona: 5,5 milions de passatgers l'any 2008. A finals del seu mandat (any 2010), negocia la renovació del contracte, que se'l carrega el nou govern de CiU amb Damià Calvet de principal executor. Calvet va entrar en les negociacions com un pop en un garatge oblidant que s'enfrontava al tauró Michael O'Leary. «Són els negociadors més durs que hi ha», havia explicat Carles Llorens. Artur Mas, quan va ser conscient de la trencadissa feta per Calvet, va instar el conseller Recoder a rellevar-lo de les negociacions amb Ryanair per impedir que la companyia deixés plantat l'aeroport de Girona. Es va evitar el divorci, però l'idil·li ja no va tornar a ser el mateix. Poc després, a Ryanair, que en els seus inicis era una companyia que només anava a aeroports secundaris, se li van obrir les portes de l'aeroport de Barcelona. Nou anys després, la companyia irlandesa tanca la base amb ell de conseller. Al capdavall, O'Leary ha acabat fent el que li va aconsellar Damià Calvet el febrer de 2011: «Ryanair ha de volar d'acord amb els seus plans de negoci i no en funció dels ajuts públics». Just a la fusta. Un gran èxit... culpa de Madrid.