01 de setembre de 2019
01.09.2019
Diari de Girona
LLETRES

Espinosa

01.09.2019 | 06:00
Espinosa

Un escriptor que sobresalta els paràmetres coneguts. L'Albert Espinosa és un artista d'alçada, ha treballat en una cosa fonamental: parlar del càncer sense embuts. A més ha tingut la categoria de ser orfebre i una persona que, gràcies a l'art, ha explicat el món a partir del dolor viscut. No hi ha gaires persones com l'Espinosa, algú que explica i desenvolupa temàticament i, amb èxit, el dolor i la mort dels adolescents. Ha xerrat sobre gent castigada per una malaltia aleatòria i absurda. Patir perquè sí. Morir perquè sí. Aquesta condemna especulativa, la del càncer, no obeeix cap regla científica quan parlem de mainada o d'adolescents. M'agrada Espinosa quan s'explica perquè expressa una qüestió senzilla: humanitat. L'escriptor ha fet una cosa que no és fàcil, entrar als mitjans i, des d'aquesta talaia, relatar, divertir i fer avinent una realitat. L'admiro per haver-ho fet i també l'admiro perquè i gràcies a utilitzar canals de televisió popular ha tingut èxit. Parlo d'un «estrany» assumit, algú que va en contra d'allò que no es diu: «Els malats sobren». Com als vells se'ls ha d'aparcar. La vida moderna comporta, com sempre, plà­nyers dels morts. Els vius, malgrat que aguantin les maltempsades del temps, no pensen en la mainada i els adolescents que es passen anys recorrent passadissos d'hospitals. L'Espinosa és un treballador que primer posa la persona abans d'una ficció descarnada o gore. S'ha d'estar d'acord amb qui defensa la vida i que, de la mort, malgrat els enterradors clàssics i religiosos, se'n riu, xerra i relata la vida d'una manera senzilla. Normal. L'artista aporta una visió del món foragitada d'allò que ens van explicar fa dècades els capellans: el nostre destí era sofrir gràcies a Déu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook