Un escriptor que sobresalta els paràmetres coneguts. L'Albert Espinosa és un artista d'alçada, ha treballat en una cosa fonamental: parlar del càncer sense embuts. A més ha tingut la categoria de ser orfebre i una persona que, gràcies a l'art, ha explicat el món a partir del dolor viscut. No hi ha gaires persones com l'Espinosa, algú que explica i desenvolupa temàticament i, amb èxit, el dolor i la mort dels adolescents. Ha xerrat sobre gent castigada per una malaltia aleatòria i absurda. Patir perquè sí. Morir perquè sí. Aquesta condemna especulativa, la del càncer, no obeeix cap regla científica quan parlem de mainada o d'adolescents. M'agrada Espinosa quan s'explica perquè expressa una qüestió senzilla: humanitat. L'escriptor ha fet una cosa que no és fàcil, entrar als mitjans i, des d'aquesta talaia, relatar, divertir i fer avinent una realitat. L'admiro per haver-ho fet i també l'admiro perquè i gràcies a utilitzar canals de televisió popular ha tingut èxit. Parlo d'un «estrany» assumit, algú que va en contra d'allò que no es diu: «Els malats sobren». Com als vells se'ls ha d'aparcar. La vida moderna comporta, com sempre, plànyers dels morts. Els vius, malgrat que aguantin les maltempsades del temps, no pensen en la mainada i els adolescents que es passen anys recorrent passadissos d'hospitals. L'Espinosa és un treballador que primer posa la persona abans d'una ficció descarnada o gore. S'ha d'estar d'acord amb qui defensa la vida i que, de la mort, malgrat els enterradors clàssics i religiosos, se'n riu, xerra i relata la vida d'una manera senzilla. Normal. L'artista aporta una visió del món foragitada d'allò que ens van explicar fa dècades els capellans: el nostre destí era sofrir gràcies a Déu.
