01 de setembre de 2019
01.09.2019
Diari de Girona
editorial

un estiu amb tretze morts a les platges

01.09.2019 | 06:00
un estiu amb tretze morts a les platges

Tretze persones han mort en el que portem d'estiu a les platges de la Costa Brava. La tragèdia més gran es va produir el dissabte 17 d'agost amb la mort d'un pare i un fill a la platja de Riells, a l'Escala. És una xifra elevada i que obliga a la reflexió, però també cal contextualitzar-la. Moltes, principalment les que afecten gent gran, són conseqüència de patologies prèvies que culminen, per diferents raons, mentre es banyen al mar: «Són gent gran que va a la platja de tota la vida i costa fer-los canviar els costums», explicava a Diari de Girona Montse Font, cap de Gestió d'Emergències de Protecció Civil. Els 13 morts contrasten amb els cinc de l'estiu de 2017, tot i que els experts consideren que el nombre de víctimes de l'any passat va ser «excepcionalment baix». El que és cert és que va augmentant progressivament el nombre de persones que perden la vida a la platja, de la mateixa manera que també s'ha incrementat exponencialment el nombre d'accidents a la muntanya. La raó principal és la massificació d'aquestes activitats d'oci.
Tenint present que en qualsevol mena d'activitat existeix un risc d'accident, també és cert que la societat ha de buscar noves mesures de seguretat, de protecció i de sanció, sobretot quan es cometen imprudències o negligències. Un tema és el dels serveis de socorrisme. No el tenen totes les platges, entre altres motius perquè la costa té molts quilòmetres. I tampoc no pot prestar-se totes les hores del dia. Amb l'augment de les temperatures dels últims anys, molta gent gran ha agafat el sa costum d'anar a la platja o molt d'hora el matí o al capvespre, quan, precisament, ja no es presta el servei de socorrisme. També caldria saber si tots els socorristes, principalment nois o noies joves, estan ben preparats per assistir els casos d'emergències. Un altre debat, més preocupant, és que moltes persones han perdut el sentit del risc i cerquen frívolament l'adrenalina de l'aventura a qualsevol preu. Al mar, a la muntanya i a molts altres indrets. Són nombrosos els casos de banyistes que desafien la bandera vermella, fins i tot enfrontant-se als socorristes que els insten a sortir de l'aigua, com si, a més d'incomplir les normes, també es qüestioni, des de la ignorància, els coneixements dels experts. D'entrada, no té sentit que, a hores d'ara, els municipis de la Costa Brava tinguin disparitat de criteris a l'hora de regular el bany amb bandera vermella. Només la meitat compten amb una regulació a través de les ordenances municipals. A la resta, la infracció no està regulada i, per tant, no es pot sancionar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook