En el dia a dia de la vida del món del treball, la hipocresia existent entre les formalitats i la realitat sol ser habitual i bastant estesa. Les lleis no se solen respectar, i per evitar les conseqüències de l'incompliment, se solen fer subscriure als empleats documents formals que no responen a la realitat, sigui perquè no reflecteixen les jornades reals o perquè no responen a les condicions reals de la contractació, sigui en termes de funcions o de retribucions.
I en relació amb el tema del títol d'aquest article, analitzant la realitat del que succeeix masses vegades, quan es comunica una fi de contracte, sovint, no es tracta d'una fi de contracte, sinó d'un acomiadament sense més causa real que la voluntat arbitrària de qui mana a l'empresa. I això per diverses causes i motius, com seguidament explico. A vegades el contracte inicial es pot catalogar com a abús de dret o fraudulent, quan la causa al·legada per a la contractació temporal és inexistent i es fa constar qualsevol excusa que no respon a la veritable necessitat a cobrir per aquell contracte. D'altres vegades, perquè el període de prova sol ser abusiu, i es contradiu amb l'historial laboral del treballador, el qual ja havia prestat serveis per a la mateixa empresa, vinculat per altres contractes o per mitjà d'empreses de treball temporal.
La picaresca empresarial en aquest àmbit és abundant i no sempre te conseqüències, sigui perquè els treballadors tenen por de reclamar, o per ignorància, o perquè les institucions que haurien de vetllar pel compliment de la legalitat són ineficients en el control de la legalitat.
I tot això continuarà existint mentre la indiferència d'uns, la por d'altres i l'egoisme de molts faciliti unes relacions injustes, en les quals la hipocresia campi ignorant la justícia i la veritat, sense pagar les conseqüències d'haver comès un frau o un abús de dret. I cal revelar-se contra aquest estat de coses i exigir que les formalitats responguin veritablement a la realitat. L'engany i la mentida s'han de combatre si volem una societat més justa i socialment responsable. I en aquest combat hi té una gran part de responsabilitat el poder públic, des de les institucions de treball, principalment la Inspecció, i els mateixos tribunals, que, en ocasions, se suposa que més per error o desídia, donen més credibilitat a les simples formalitats que a la realitat objectiva.
Per tant, cal insistir que, moltes vegades, quan es comunica una fi de contracte, estem davant d'un acomiadament sense causa ni fonament legal.
