Fa un segle, el periodista vienès Karl Kraus alertava dels perills que van desencadenar dues guerres mundials. Els seus aforismes segueixen sent tan populars perquè, en general, es mantenen vigents. Una lectura atenta de les seves reflexions ens val per explicar la dinàmica dels nostres partits: «Per orientar-se en qüestions polítiques, en fem prou amb els records de l'opereta. Que la creació artística es dediqui als esdeveniments actuals és una exigència absurda; fins i tot la sàtira els menysprea, perquè pot captar la ridiculesa de la política en general, però les ridiculeses que ocorren dins de la política es produeixen per sota del nivell d'una observació burlesca». I també per entendre les relacions entre països: «Les gestions diplomàtiques ofereixen l'espectacle d'uns estats buscats per via requisitòria per una banda criminal internacional». En aquest capítol, podríem incloure el populisme creixent: «El secret de l'agitador consisteix a fer-se passar per algú tan ximple com els seus oients perquè aquests creguin ser tan llestos com ell». Igualment, Kraus va fer vaticinis vàlids per a la tecnologia: «Hem estat prou complexos per construir la màquina i som massa primaris per deixar que ens serveixi». I per als mitjans de comunicació: «Falten dependents de comerç. Tots s'apunten al periodisme». Per tant: «En cas de dubte, decideixin el correcte».
