Està admès per la majoria dels gaudidors de vacances que quan finalitza el mes d'agost l'estiu es dona per acabat i, per tant, tanmateix, el període vacacional estiuenc. I tal vegada és hora de fer un petit balanç. Els que fruïm de la sort de viure en alguna vila de les contrades gironines, gaudim en unes poques passes de la muntanya, les platges i d'un munt de concerts adaptats a tots els paladars musicals. Vull parlar d'un concert que va esdevenir a les Teules de Pals el diumenge dia onze d'agost a la nit. En aquest indret envoltat d'arrossars, la Rocío Soler ens va obsequiar les oïdes sota els estels a tots els assistents amb la seva veu malenconiosa, en un concert solidari la recaptació del qual ha estat destinada íntegrament a un projecte social relacionat amb la infància; en aquest cas, al Projecte Lucas, que des de l'any 2013 recolza les famílies de la Guineueta de Barcelona en la seva tasca educativa, acompanyant nens i adolescents en risc d'exclusió social en el seu procés de maduració personal i intel·lectual, oferint un tutor acadèmic que supervisi els seus estudis. Aquesta jove de tan sols vint-i-dos anys, que estudià piano i composició al Liceu de Barcelona, després de ser voluntària a l'hospital oncològic pediàtric de Sant Joan de Déu, creà Luces Solidarias, l' start-up social més jove de Catalunya. Muntà una banda amb companys del Liceu, fusionant la solidaritat amb la música, ajudant a accelerar projectes socials com la investigació del càncer infantil, la construcció d'un orfenat a Moçambic per a més de cent nens, o el finançament d'una sala multisensorial per als nens amb autisme a l'Escola Taiga. La Rocío Soler abraça molts estils: rock, gospel, jazz, soul o pop, i versiona temes de The Beatles, The Police, Stevie Wonder, Prince, Adele, a més de cantar temes propis; voleteja pel meu cap calb una estrofa d'una cançó seva: «Si las flores se marchitan y después vuelven a brotar, ¿porqué no lo vamos a intentar». Quan la Rocío Soler era petita pensà que tenia problemes i plorava, la seva mare li va dir que anés a un lloc on sí hi havia problemes de debò: l'hospital oncològic pediàtric de Sant Joan de Déu, i es va fer voluntària i deixà de plorar; en bescanvi intentà ajudar els altres. Per sort, per a aquesta societat en què l'egoisme lluita per ser omnipresent, encara hi ha joves, com la Rocío Soler, que pensen: per què no ho hem d'intentar? I ho estan fent. A tots ells i elles: Gràcies d'allò més!