independentisme llança la campanya «Tsunami Democràtic» per impulsar la desobediència civil com a reacció a la sentència de l'1-O. Es tracta d'un moviment suposadament anònim, que segons diuen no disposarà de portaveus i que actuarà dirigit i alimentat des de les xarxes socials. Tot i les reticències que podria comportar no saber qui hi ha al darrere d'un moviment que pretén ésser de masses (per si un cas) tot l'independentisme -el polític i també l'associatiu- l'ha aplaudit i s'hi ha sumat de manera entusiasta. Un suport que sembla un indici que potser no és una iniciativa tan anònima com sembla. El «Tsunami Democràtic» és, segons va escriure Carles Puigdemont a Twitter, un intent de recuperar la iniciativa per part de l'independentisme. Bé que ho sembla que aquest sigui l'objectiu a les portes de l'11 de setembre. I aquesta campanya també és una constatació que el govern és incapaç de liderar una resposta conjunta senzillament perquè, per començar, és incapaç d'acordar-la. De la seva banda els partits i les associacions independentistes van deixar en evidència el cap de setmana a Ginebra que les diferències estratègiques fan créixer la distància que els separa en aquests moments. Per això cap d'ells, de forma individual o conjunta, ha demostrat la capacitat ni ha manifestat la voluntat de formalitzar una proposta concreta -una crida a ocupar els carrers?, impulsar una vaga indefinida? liderar un tancament de caixa?- i s'han aixoplugat -o potser amagat?- darrere d'una iniciativa que sorgeix d'allò que a alguns els agrada anomenar societat civil i a d'altres la gent. Però els posin el nom que els posin cada cop n'hi ha més que ja n'estan fins al capdamunt, que els facin servir com a coartada.
