El 1998 tècnics del Ministeri de Foment sota el Govern del PP van començar a redactar el que seria el projecte urbanístic més ambiciós fet en molts anys a la ciutat de Girona: el pas del Tren d'Alta Velocitat. En el seu moment, el projecte era ben digne d'anunciar amb «bombo i plateret». L'ocasió bé s'ho mereixia, perquè, a banda de l'arribada de l'alta velocitat, el projecte havia d'incloure el soterrament del tren convencional i fer desaparèixer de la retina dels ciutadans el viaducte. El pas elevat ha estat sempre una barrera que ha impedit el creixement urbanístic i l'expansió en determinats carrers i àrees de la ciutat. Al final, però, l'expectativa era una i la realitat ha estat una altra. Ara, evidentment, cap administració es planteja enderrocar el viaducte ni assumir el pressupost que això significa. Ja ho podem oblidar. La realitat és una altra. I si no vegin les dues plantes d'aparcament fantasma que hi ha sota el parc Central. Milions invertits i metres cúbics de formigó sense cap destí i sense cap utilitat. Les dues plantes es van projectar per donar servei als usuaris de la nova estació, que tampoc mai veurà la llum. S'havia de fer un gran projecte arquitectònic amb un arquitecte de renom per fer una nova estació central. Res de res. La realitat, però, també és i serà una altra.
