Amb tacte, els bancs exploren els interessos negatius, una forma de pagar a la gent perquè s'endeuti. Els assabentats ho consideren antiintuïtiu. És intuïtiu el que es comprèn a l'instant i sense necessitat de raonament. També és antiinstintiu. L'instintiu són les pautes de reacció que contribueixen a la conservació de la vida de l'individu i de l'espècie. No sembla intuïtiu ni instintiu que el banc et pagui perquè compris una casa, però tampoc ho és que una parella inverteixi la meitat dels seus ingressos a comprar un habitatge a 30 anys i amb això renunciï a tenir fills en la seva època de major fertilitat. Va contra la conservació de l'espècie i, a la llarga, del banc i no obstant això... la qüestió és desentranyar per a qui és positiu l'interès.

El tercer banc de Dinamarca ofereix una hipoteca a 10 anys amb interès negatiu del 0,5%. El deute es redueix lleument mentre es retorna, però el banc segueix augmentant la xifra dels diners que la gent li deu, perquè necessita que els diners circulin pel seu interior com nosaltres necessitem que l'aire circuli pels nostres pulmons.

Davant els interessos negatius el banc conté l'alè, però segueix respirant fins que vingui una situació més respirable i pugui prendre aire -i diners d'interessos positius- a ple pulmó. La respiració és la més psicològica de les nostres funcions automàtiques i instintives. Per això sospirem. La respiració pot ser conscient o inconscient, però si no és, morim asfixiats. Els bancs necessiten els diners per respirar. Va ser antiintuitiu pagar fortunes als gestors que els van portar a la fallida concedint hipoteques a persones que se sabia que no podien pagar-les, però ho van fer, hiperventilant, contra l'instint de conservació.