Cartes

Marta Sureda Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Girona

Benvolguda Núria, lamentem els casos en què s'ha trobat amb bicicletes passant per sobre la vorera. Aquesta és una conducta reprovable que demostra l'incivisme de tots aquells qui la duen a terme. Les voreres són per a la gent que va a peu, i ningú més. De la mateixa manera que els carrils bici són per als ciclistes, i no perquè hi estacionin cotxes o furgonetes.

Des de l'Ajuntament de Girona els últims anys s'han fet multitud de campanyes apel·lant al civisme dels ciclistes, ara que molta més gent utilitza aquest mitjà de transport i un cop hem executat una xarxa àmplia de carrils bici. Molts dels qui utilitzen aquest mitjà de transport ho fan correctament, però encara hi ha un percentatge que no. Per això els darrers anys hem fet campa­nyes específiques per sancionar ciclistes que circulen per allà on no ho tenen permès, sobretot a les voreres. De fet, vam multiplicar les sancions i això va generar notícies i també crítiques d'alguns sectors, especialment polítics.

Però ens mantenim ferms en aquest objectiu, i continuarem amb les campanyes pedagògiques i divulgatives, alhora que des de la policia es continuarà sancionant els casos que detectin. També continuarem millorant la xarxa pedalable de la ciutat, per donar garanties als ciclistes.

Lamento les seves males experiències, però hem actuat, actuem i ho continuarem fent. I demano civisme a tothom, perquè el respecte a l'espai públic és la base de la nostra convivència.

Portbou i la inseguretat ciutadana

Josep M. Loste i Romero Portbou

El passat 28 d'agost un amic meu m'informava que feia pocs dies s'havia produït un intent de robatori a una senyora gran cap a les 9 del vespre, a la zona de l'església a Portbou. D'ençà de primers d'any de 2019, amb les obres a l'estació i la presència de força guàrdies jurats, tant de dia com de nit, els usuaris del tren de primeres hores del matí o de tornada de nit hem estat més tranquils, però això no vol dir de cap manera que s'hagin resolt els problemes d'inseguretat ciutadana, especialment a l'estiu. Cal tenir present la manca de Policia Local al municipi, si bé aquest estiu hi ha hagut vigilants. D'altra banda, fa cosa d'uns mesos el Diari de Girona comentava que a Portbou hi havia un pas important de MENAs (menors no acompanyats) cap a l'Estat francès. En qualsevol cas, a Portbou entre les 6 del matí i les 11 de la nit hi hauria d'haver sempre alguna mena de vigilància. No hi ha dubte que Portbou necessita més presència policial dels Mossos d'Esquadra, especialment a l'estació de Renfe de viatgers. Portbou és una població transfronterera, en què els darrers trens no passen a Cervera, amb presència de passavolants que en determinats moments poden ser perillosos. Què hem de fer a Portbou per lluitar contra la inseguretat ciutadana? No hi ha dubte que la resposta ha de ser política i que l'Ajuntament i els partits polítics han de seguir reclamant a les institucions supramunicipals, especialment a la Generalitat, més presència policial, o bé articular un conveni, amb Colera i Llançà, perquè la Policia Local de Llançà pugui patrullar i intervenir en el complicat municipi transfronterer de Portbou.

Al Sr. Ricard Font sobre el Correbous de Vidreres

JOSEP RUIZ GARCIA sta coloma de farners

Voldria dir-li que comparteixo íntegrament el contingut de la seva carta del dia 4-9 i alhora informar-lo del perquè de tot plegat, és a dir, com es va produir el naixement de la mal anomenada «tradició» del Correbous de Vidreres. Cap als anys vuitanta del segle passat hi havia un alcalde a la ciutat de Vidreres anomenat Sala, del PSC-PSOE, que guanyava elecció rere elecció gràcies als vots de la ciutadania resident a les nombroses urbanitzacions dels voltants de Vidreres, totes elles nascudes de forma il·legal i ocupades per nouvinguts del «cinturó roig» de Barcelona. Hi havia aleshores un «se­nyor» del qual ara mateix no recordo el nom, suposo que d'origen espanyol, que era com una espècie de «mosca collonera» vers l'Ajuntament, que es va erigir en «abanderado del españolismo», i que venia vots per concessions com ara la instauració del Correbous amb el suport i el consentiment de l'alcalde Sala, que era molt progressista i d'esquerres. Vet aquí el perquè d'aquesta tradició tan vidrerenca. Jo que pensava que l'autèntica tradició de Vidreres era el Ranxo!

Chillida de groc

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Han aparegut uns llaços grocs pintats a La Pinta del Vent de Chillida a Sant Sebastià. Independentment del simbolisme d'aquests llaços, el fet de la pintada en una escultura pública, que és un símbol de l'obra de Chillida i va ser un regal de l'artista a Sant Sebastià per homenatjar-la, crec que és una falta de respecte. Si s'ha volgut simbolitzar encara més allò que significa aquest símbol groc per una part de la ciutadania sobre un altre símbol com és La Pinta del Vent, crec que ha estat un error. Hi ha d'haver una altra forma de poder expressar allò que es vol fer arribar, però no es pot fer malmetent el paisatge escultòric.