08 de setembre de 2019
08.09.2019

Cartes

08.09.2019 | 06:00

Agraïment al PADES de la Selva interior
ARNAU PRAT VILÀ Breda
El Programa d'atenció domiciliària i equips de suport (PADES) de la Selva interior ha atès amb consideració, professionalitat i les millors maneres la nostra mare, sogra i àvia Carme Masfer­rer i Basas fins al seu darrer dia, el passat 31 d'agost. El setembre del 2017, un ictus va assaltar la Carme, que, en aquell moment, tenia 91 anys. Però tal com era: valenta de mena, es va reincorporar a la vida i no va deixar de ser qui havia estat sempre. Des d'aleshores, de cada cop se'n sortia, de cada ingrés en tornava. Fa dos mesos, però, va començar una lenta i segura davallada. Si ens ha fet costat fins al 31 d'agost, fins als seus 93 anys, ha estat gràcies al seu cor valent i decidit; a la Lesby, que l'ha cuidat i l'ha fet viure; als seus fills i familiars i al programa i a la gent del PADES. El 29 de juliol el vam activar. Durant aquest mes, han vingut cada setmana i han telefonat cada dia. Quan eren a casa, no tenien gens de pressa i feien tot el possible perquè la Carme visqués i morís dignament i amb les millors condicions possibles. I ho han aconseguit.
Els familiars de Carme Masfer­rer i Basas volem agrair de tot cor al PADES el tracte que ha donat a la nostra mare, sogra i àvia.
Gràcies, doctora Elena Cardús, i gràcies, infermera Elvira.


Extraordinari o ordinari
Lluís Torner i Callicó girona Ens referim a l'autorització que, a la segona demanda, el Tribunal Suprem ha concedit a Jordi Cuixart, per sortir de la presó –on va entrar el mes d'octubre del 2017 – durant sis hores, per poder ­assistir al naixement del seu fill. El permís de sortida, segons el tribunal, és quelcom «extraordinari», amb l'única finalitat de poder assistir al part, quan arribi el moment. Tanmateix un temps ben escàs.
No podem deixar de pensar que aquesta concessió, tenint en compte que la pena que compleix és preventiva, sigui considerada com una cosa extraordinària, quan, pensem, hauria de ser un gest normal, o sigui ordinari, per no dir generós.
Tenir un fill és un esdeveniment molt important per a uns pares que s'apreciïn de ser-ho. Més en aquesta delicada situació que, en el cas que ens ocupa, encara fa més necessària la seva presència, ja que l'infant que naixerà en aquestes circumstàncies, segons com vagin les coses, no podrà tenir el pare al seu costat; llavors què són sis hores, enfront de la incertesa.
Hi ha aquella dita popular, que diu que els infants neixen amb un pa sota el braç, tant de bo, aquest, a en Cuixart i la seva esposa Txell els pogués néixer amb una sentència absolutòria, sota el seu bracet.
Però per damunt de tot, l'infant que els naixerà podrà dir que ha tingut uns pares molt atrevits. És el nostre parer.
Què els direm a aquesta parella,/què els direm en la seva situació,/que el part vagi de meravella,/i que tot tingui bona solució.//


Generem solucions
Xavier Serra Besalú girona Som a punt de començar un nou curs acadèmic en els estudis formals, no els sembla que cal enfocar de manera positiva molts desafiaments? És ben cert que els més joves són el futur, i que sovint estan farts d'aquells «ja t'ho deia...», «tinc males experiències...» i no diguem dels records de quan la guerra, del moviment hippie o de la crisi del petroli. I de revenges i de repressió: ja n'hi ha prou. Convé «generar solucions», i aquesta és l'actitud que redescobreixo en el papa Francesc: llegeixo el seu 5è document gros, «Christus vivit» és el títol, dirigit als joves especialment. Prèviament, els textos llargs –també recomanables– van ser  el programàtic «Evangelii Gaudium», el «Laudato si'» sobre ecologia, l'«Amoris Laetitia» sobre la família i el «Gaudete et Exsultate» sobre la santedat. Tots en to positiu, generant sempre «bones vibracions».
Per qui ara no té massa temps, només una breu citació del «Christus vivit» que m'agrada i que recomano: «Els joves d'avui són els primers a fer una síntesi entre allò personal, allò propi de cada cultura i allò global; ara bé, això requereix que aconsegueixin passar del contacte virtual a una bona i sana comunicació».
Jo ja tinc el meu objectiu educatiu per a aquest nou curs: és ben bé que aquest Papa les «clava», oi?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook