10 de setembre de 2019
10.09.2019

Cartes

10.09.2019 | 06:00

Ramon Pujolboira
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
El pintor Ramon Pujolboira ens acaba de deixar. En queden els colors nets i vius de les seves pintures. Són els que veiem al taller d'Albons on ell pintava i feia classes, els que podíem veu­re a les exposicions que feia o a les pintures que ha fet per a es­pais com l'església de Sant Pere de Figueres i l'església d'Albons.
Fa sis anys va haver-hi una exposició retrospectiva de la seva obra al Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí. Llavors vam poder assistir a la conferència que Pujolboira va fer amb el títol La història dels colors, on d'una forma molt didàctica va apropar tot l'auditori, que era nombrós, al món que ell coneixia tan bé. Aquella exposició va ser molt visitada. Estava plena dels seus paisatges mig inventats, mig reals; de les seves figures humanes dibuixades i pintades amb delicadesa. Tot dins d'una figuració que deixava veure allò representat, però amb un estil artístic personal ben únic.


Atropellament a Sant Antoni
Família de M. Lluïsa Costa
El passat dissabte 17 d'agost, la nostra mare, M. Lluïsa Costa Flaqué, va patir l'atropellament d'un cotxe a la plaça Catalu­nya de Sant Antoni de Calonge, davant de la botiga Unika Moda i de la Pastisseria Roser. Els fets van succeir cap a les 9.45 h del matí.
La senyora que conduïa el cotxe va baixar per auxiliar-la i es va oferir de portar-la a l'hospital de Palamós, però la M. Lluïsa, enmig de l'atordiment i l'ensurt, en cop calent li va dir que no era necessari.
A mig camí de casa va haver de fer parada a una de les botigues dels voltants perquè estava completament marejada, on la varen assistir amb aigua i ibuprofens. En arribar a casa la M. Lluïsa es va ensorrar i va necessitar ser acompanyada a Urgències de l'hospital. Des d'a­les­ho­res no pot caminar i pateix dolors a les cames de greu intensitat. Li han diagnosticat un aixafament d'una vèrtebra lum­bar i neuropatia perifèrica.
Per poder donar el comunicat a l'asseguradora necessitem contactar amb la persona que conduïa el cotxe, només per formalitzar el sinistre corresponent als danys físics soferts a l'atropellament i poder rebre la cobertura que correspongui per part de l'assegurança de l'automòbil.
Preguem a la persona que conduïa el cotxe o als possibles testimonis que puguin donar-nos una senyal de la senyora i del vehicle. Poden posar-se en contacte el més aviat possible amb la família a través del telèfon 678 382 895 o via e-mail a: manroal.5@gmail.com.
Moltes gràcies per qualsevol col·laboració.


Fúria animal
Lídia Angelats Jordà ripoll
Que costa poc fer mal als animals! Però la vaqueta de Vidreres s'hi va tornar. Atabalada, va treure el geni. Què feia el públic? Es volia divertir i li feien escarni. Lliure l'home; l'animal, encerclat.
I després, què? La vaqueta va ser abatuda a trets. Ara ja és morta.
P.D.: a Girona ciutat diuen que faran batudes a cotorres, estornells, coloms i gavians...
A més, «manxaires» (*), vaques, porcs i truges, ovelles i xais, galls i gallines... es carreguen, sembla ser, el planeta, per les seves ventositats. Qui ho havia de dir? Això que els nostres avantpassats cantaven: «La merda de la muntanya no fa pudor, no, no, encara que la remenin amb un bastó, bastó!», repetien. Era una cançó irònica per riure, molt innocent, és clar.
(*) El manxaire era l'aprenent més jove que manxava la brasa contínuament perquè no s'apagués en les tasques de forja. Era l'últim del grup i sempre se les carregava. «La culpa la té el manxaire»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook