De Boris Ieltsin enfilat en un tanc davant del parlament rus, a Puigdemont encimbellat en uns palets a l'esplanada de l'Atomium, hi ha exactament la mateixa distància que de l'epopeia a l'òpera bufa. També és cert que, com en tantes ocasions, potser estem davant d'una jugada mestra i el contrast entre la modernitat que simbolitza l'Atomium i el provincianisme carrincló d'uns palets de transport està expressament buscat per cridar l'atenció d'Europa, que es veurà incapaç d'abandonar a la seva sort un personatge que no és útil ni per aconseguir una humil tarima o un trist tamboret on enfilar-se. Si almenys el fidel Matamala hagués estat present en la celebració, hauria pujat el seu mentor a les seves espatlles, que és el que solen fer els subalterns.

No estic segur que comparèixer com una vulgar mercaderia sigui la millor estratègia per posar-se en valor. Però almenys a mi, que vinc de nissaga de transportistes i vaig treballar en l'empresa familiar unes quantes temporades, veure en Puigdemont a dalt d'uns palets m'ha omplert d'emoció. A sobre de palets, jo he vist barrils d'anxova, rotlles de cotó, sacs de sucre i recanvis d'automòbil, però em faltava veure-hi pròfugs de la justícia que es creuen ungits de missió divina. Els palets, que van robar a Puigdemont i a les sardanes el protagonisme de l'acte, feien la impressió d'haver estat furtats a darrera hora d'algun solar abandonat, quan algú es va adonar que tot un «130 president» no podia trepitjar la mateixa gespa ni estar a la mateixa alçada que la dotzena de fidels que s'interessarien pel que a hores d'ara els pogués dir.

-Si les seves idees són tan poc elevades que no aixequen un pam de terra, elevem-lo uns centímetres a ell- pensaria algun assessor d'ulleres de pasta i bon coneixedor del gurú llacista. No se li pot recriminar, qualsevol al seu lloc hauria actuat igual.

El problema són les comparacions que inevitablement venen a la ment en veure aquell que un dia havia de conduir no sé quin poble a no sé quin lloc, com si estigués a punt de ser carregat en un camió. Comparacions que duen la gent a dubtar de quin seria el resultat si avui s'enfrontessin en unes eleccions Carles Puigdemont i un barril d'anxoves. Jo apostaria pels peixicos.