11-S: comprenc la debilitat

Xavier Serra Besalú girona

n Avui, com cada 11-S, celebrem la Diada, una festa nacional, decretada per una llei encara totalment vigent.

Hi ha força catalans que penseu sincerament que Espanya no és tan dolenta per al nostre país. Us comprenc, i accepto la postura, però caldria de fer números i mirar-s'ho amb objectivitat, encara que sigueu del PSC, o de PP, Cs o Vox. Què han fet i què fan aquests grups -amb realitats, i en concret- per Catalu­nya? Mireu-ho com a catalans (i com a espanyols, si voleu). Nosaltres mai deixarem d'ajudar Espanya i d'estar-hi vinculats, però -són dades!- se'ns tracta amb «violència d'Estat».

Altres catalans estem convençuts que, de manera democràtica i pacífica, cal assolir la independència del país: és un afany d'alliberament. És lícit tenir aquest objectiu. Certament hi ha un contuberni de policies, polítics i jutges neofranquistes que empresonen o obliguen a l'exili a qui discrepa d'això: em sembla horrible, paorós.

Finalment, i aquesta és la idea central de la carta, hi ha un tercer grup emergent: el dels nous «dèbils». Cada dia me'n trobo més. Veuen clarament que existeix una maquinària repressiva i -com que volen defensar la seva família, uns calerons, i no volen patir- cedeixen! Argumenteu -ara submisos a les directrius de l'estat espanyol- que mai hem volgut ser un Estat o ser lliures. Ho he llegit de concrets líders catalanistes i també de «creadors d'opinió». Vull pensar que estan atemorits i que intenten conservar les engrunes amb les quals -ells, i altres- han viscut després d'en Franco.

Tots som catalans -aquests dèbils i els dos primers grups (els unionistes d'aquí i els independentistes)- però els del tercer plec, pobrissons, semblen acceptar ara que la nació catalana quedi reduïda a ser colònia, de facto, quasi com ho fou per als napoleònics del XIX o els franquistes del XX. Bé, ells pensen sobreviure amb un «estatutet» escapçat i humiliant. N'hi ha un que, textualment, diu: «Sempre ens ha agradat més ser un país de miniatura (...) que no pas un país amb títol d'Estat» (7/9/19). Aquest senyor ho pot opinar, però -en nom de qui parla?- que no m'encolomi a mi l'ADN de la submissió i l'explotació.

Que hi hagi dèbils i porucs, ho comprenc; que hi hagi nacionalistes unionistes ho suporto, però de botiflers no ens en calen.

Tothom pot parlar. I tant! Però hi ha línies vermelles: de cara a l'11-S s'ha d'estar estar tossudament convençut que la llibertat i la democràcia són el millor per a tots. Escric prou clar, oi?

Què és el que el conseller Calvet vol fer entendre als tribunals i vol corregir?

Montse Tena Serrano representant de la PAAC, Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles

n Aquest mes de juliol els tribunals qualifiquen de repugnant i burla en tota regla la pretensió de la Generalitat d'endarrerir el buidatge de l'abocador de Vacamorta, i el Sr. Damià Calvet respon (El Punt 07/09/2019):

...«No ens hem acabat d'entendre i ho corregirem. Vull que quedi clar que el Govern té una sentència ferma, que diu que s'ha d'actuar a l'abocador, i la complirem. Estem treballant en estudis d'impacte ambiental i un full de ruta per poder complir la sentència. L'abocador es buidarà en els termes que diu la sentència»...

Quan el conseller diu «corregir» vol dir que per fi acataran la sentència? O que faran més recursos per allargar aquesta agonia? Recordem que ja fa més de 9 mesos que la Generalitat està incomplint els terminis de buidatge de l'abocador, burlant així les decisions judicials i a tots nosaltres.

L'Ajuntament de Cruïlles, el CEPA i la PAAC necessitem FETS i els necessitem ARA, i reclamem al conseller -per enèsima vegada- la reunió que va anunciar per TV3 a l'abril, per refer la Comissió de Seguiment i aplicar la solució per al buidatge de l'abocador que sigui més favorable per al medi ambient i la salut de les persones.