L'accident en un dels correbous celebrats aquest any a Vidreres ha reobert el debat sobre aquest tipus d'espectacles. Lamentablement, hi han hagut d'haver ferits i una penosa gestió de la seguretat de l'esdeveniment per constatar de nou que estem davant d'una pràctica anacrònica i incomprensible en ple segle XXI i en un país que vol ser modern, sostenible i respectuós. L'ús d'animals vius per a activitats festives i de simple entreteniment -molts en diem maltractament- és una pràctica per erradicar si ens creiem de debò que convivim en una societat que evoluciona i que vol tractar a tothom -també els animals- amb respecte i estima.

Així ho va entendre, per exemple, l'Ajuntament de Roses quan va suprimir, ja fa més de tres anys, la polèmica empaitada d'ànecs, o municipis com Olot, Torroella de Montgrí, Badalona o Vilanova i la Geltrú, que també han decidit que els correbous ja formen part només de la seva història local. I no ha passat res, ni hi ha hagut cap cisma ni s'ha trencat la convivència. Quan les coses es fan evolucionar de forma natural, no acostumen a patir efectes secundaris.

Aquest és un debat que s'ha d'afrontar lluny de fanatismes i trinxeres. No cal ser animalista per estar en contra dels correbous, de la mateixa manera que no tots els que hi assisteixen, o simplement ignoren el debat, cal que siguin protaurins. Cal generositat, sentit comú i, sobretot, coherència.

Sovint parlem d'activitats arrelades als municipis i que tenen, per tant, una motxilla que es considera intocable perquè a dins hi ha la tradició. No és el cas, per cert, de Vidreres, ja que difícilment es pot considerar tradicional un espectacle que té només 30 anys de vida i que tothom sap com i en quines circumstàncies es va originar en aquest municipi. Però, desafortunadament, encara avui alguns defensen mantenir aquestes activitats en nom d'una suposada tradició o al·legant que no hi ha maltractament animal, sinó tot el contrari. Sí que n'hi ha, i aquest és un aspecte científicament demostrat que tampoc val la pena entrar-hi més fons. Tothom entén que deixar un animal -en aquest cas, bous- perquè la gent es diverteixi amb ells, en ocasions de forma violenta, és maltractar. Però ens hem de preguntar: per què encara ho tolerem?

La resposta potser requeriria una anàlisi antropològica i sociològica, però si volem acostar més el zoom ens adonem que és una qüestió de valentia política. Tothom ha de saber que els correbous es fan perquè hi ha unes subvencions amb diner públic que els sustenten perquè en molts casos formin part del programa de les festes majors dels municipis. Diner públic i beneplàcit polític. Aquí estem. I aquí és on, de nou, apareix la coherència, brillant per la seva absència.

El 28 de juliol de 2010, data en què el Parlament de Catalunya va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou! que prohibia les corrides de toros a Catalunya, el triomf social va eclipsar les crítiques perquè la llei no prohibís també els correbous. Els vots necessaris per poder tirar endavant la ILP es van condicionar, per raons polítiques, a l'exclusió dels correbous de les prohibicions taurines legislades a Catalunya. Tot un exercici d'hipocresia política, en especial per part de l'aleshores CiU i ERC, que es va rematar dos mesos més tard amb la llei que regulava les «festes tradicionals dels correbous». És a dir, els mateixos que posaven, amb raó, el crit al cel contra les corrides de toros, blindaven els correbous. Taurins, però només amb barretina per un grapat de vots.

Però és que, a més, la llei de Protecció dels Animals catalana, aprovada dos anys abans, ja prohibia en l'article 6.1 «l'ús d'animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen». I com es menja això? Doncs perquè hi van afegir tot seguit l'article 6.2, que exclou d'aquesta prohibició «les festes amb toros o bous sense mort de l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren». És a dir, que a Catalunya els bous són encara els únics animals que poden ser utilitzats en espectacles recreatius, per dir-ho de forma suau. Misèria política.

Una societat moderna, civilitzada i culta no hauria de tolerar per llei cap espectacle de sofriment d'un ésser viu, sense excepcions interessades. Els poders públics democràtics, tampoc. Vivim en una societat globalitzada i cal que els polítics siguin valents i capaços de posar els seus principis per davant dels seus interessos. O és aquesta la societat que volen? Si la resposta és no, potser seria el moment que demostressin una certa coherència i es conjuressin per erradicar d'una vegada per totes aquests espectacles. Ara li toca a Vidreres. Alcalde, sigui valent.