Els radicals de totes les famílies tenen en comú que solen mirar el món a través d'una idea única. Ultracatòlics, salafistes, taurins, animalistes, feministes radicals, els que tenen la unitat d'Espanya com a dogma de fe i els independentistes hiperventilats... Per a tots ells, els manaments de les seves lleis són intocables. I quan algú es posa tan seriós respecte a un tema es crea el clima perfecte per a l'humor i la burla. Diuen que riure's d'un mateix i dels altres és una mostra d'intel·ligència. Fer humor no és fàcil, però qui ho intenta mereix el meu reconeixement.
En pocs dies, alguns postconvergents han demostrat encaixar pefectament en el rol dels idealistes ultramancats de sentit de l'humor. El periodista Eduard Pujol, des de fa un temps portaveu de Junts per Catalunya, va renyar en directe TV3 i el monologuista Godai García per ironitzar sobre Quim Torra, la Diada i el Tsunami Democràtic. Dies després, un col·laborador d'un altre programa de la mateixa cadena es burlava de la imatge de Carles Puigdemont fent un discurs sobre uns palets a Brussel·les. Ja se sap, que ho faci algun periodista «fatxa» entra dins la normalitat, però a TV3 i en un programa de Toni Soler (que és un dels nostres)... L'allau de crítiques a les xarxes socials no va tardar a arribar. No hi ha res més sospitós que algú que critica o intenta prohibir el riure dels altres.
