12 de setembre de 2019
12.09.2019

Coses del setembre

11.09.2019 | 23:59

No sabria dir on els he vist. Altres anys m'ha passat el mateix; ho estic observant fa temps. No sé si són els mateixos d'altres estius. Em sembla que els he vist a Port Bo, tot escoltant havaneres, o potser a la Rambla Vidal, asseguts plàcidament, assaborint aquells gelats de sabata alta; els podria haver vist, també, mirant una exposició que hi havia a la casa d'un «indiano», o potser fent-se centenars de fotos davant la Porta Ferrada, o arran de muralla quan sortien de veure el violinista de tons blavosos de Vila Vella. Són turistes com cal. No he parlat amb ells, no sé d'on venen, però ens entendríem per damunt de barreres de paraules. Són correctes, i això compta. No sabria pas dir què duien per vestir, elles, si vestits de boutique o bates comprades al mercat, no recordo si els homes duien samarreta llampant o del basar més senzill. Però eren elegants en el seu fer turisme, una gent de bon rebre. Van amb un grup i se'ls nota amb ganes de veure coses, diferents de les que tenen a casa seva; no me'ls sé imaginar alterant cap ordre dels que han trobat aquí. No me'ls puc imaginar incontrolats a l'hora de fer els dobles de cervesa. Els nens de la colla són d'aquells que quan acaben la llauna del refresc se la guarden fins a trobar el punt adequat per deixar-la. Els meus turistes no els he vist al seu hotel, però el cor em diu que l'hoteler està content, no li han trencat res, no han fet salting de balconing.

He parlat dels «meus» turistes a unes quantes persones que hi poden ficar la cullerada. Un etern opositor m'ha comentat que dec haver sofert un miratge, perquè aquí no tenim turistes dignes de rebre'ls, que tots se'n van allà on hi ha més crema cremada. Un agent de l'ordre m'ha dit que res, que ell només coneix turistes conflictius, de bretolades, que per això venen aquí. Un periodista del sensacionalisme em talla, diu que els «meus» turistes no són notícia suficient, que no farien vendre diaris. Una persona que té un càrrec dintre dels organismes gestors del Turisme se'm molesta i diu que tinc pa a l'ull perquè tots els turistes són ben educats i ben posats, tots, no faltaria més. És evident que cadascú és ell i la seva circumstància. Finalment he fet el meu comentari a un doctor i màster en economia: se m'ha tret una calculadora i ha reduït la «meva» colla de turistes ideals i correctes a un tant per cent tan baix, dintre el conjunt del turisme de la Costa Brava, que m'he avergonyit del zero coma i pocs números, una curta representació del turisme perfecte.

El batibull de parers i comentaris m'ha fet sortir del somni. En despertar ja no puc assegurar si mai he vist turistes com ens agradaria a tots de veure. Ara ja dubto. No sé si aquest any els he vist, i no sé si els he vist mai.

Es parla molt del turisme tronat, indesitjable i tot. Les planes de successos ja han assaltat les primeres pàgines i les lletres dels titulars s'han engrandit. El turisme massiu, amb tots els seus inconvenients i descontrols, passa el corró sobre molts ordenaments, normes de convivència i deforma els drets de moltes intimitats.

A cada final d'estiu se sol escoltar alguna veu que demana o exigeix alguna reflexió més enllà dels rígids números del calaix comptable. El turisme treballa amb la persona humana, amb grups, col·lectius que van i venen, que es mouen entre d'altres persones. Fet i fet és la prova del nou de la convivència. No serà cosa bona quedar-nos amb el dubte de si hem tingut turistes com cal. Hauríem d'estar-ne segurs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook