Ho vaig veure l'altra dia circulant entre Vilademuls i la sortida sud de Girona i la veritat és que impacta llegir el rètol: «carril dret, vehicle autònom». És a dir, l'autopista, al seu pas per la ciutat de Girona, serveix aquests dies de conillet d'índies per practicar amb vehicles sense conductor i veure com responen als diferents escenaris que es podrien trobar quan circulin de debò per una via d'aquestes.

Fa anys i panys que escoltem les múltiples facetes de la circulació del futur: cotxes sense conductor, cotxes elèctrics, cotxes d'hidrogen, cotxes circulant en cadena i interconnectats amb un vehicle que farà de guia..., i era evident que després de tant temps cada cop tindríem més a prop algunes d'aquestes opcions. De fet, ja és molt habitual creuar-nos amb vehicles totalment elèctrics que van amunt i avall per les nostres carreteres.

No sé vostès, però jo sempre he tingut la sensació que tornem a començar la casa per la teulada, en el sentit que hem estat capaços de dissenyar tota mena de ginys amb rodes i fins i tot de començar a captivar els ciutadans per tal que els adquireixin, com hem vist amb la febre dels patinets elèctrics, però encara no som capaços de determinar quin ha de ser el model d'infraestructures necessàries per donar servei a tots aquests invents, ja sigui en forma de xarxa elèctrica o d'autopistes preparades per assumir cotxes que van sols, que necessiten punts de referència i unes telecomunicacions que ara com ara no tenim.

Estaria bé, que de la mateixa manera que volen que ens enamorem d'aquests nous vehicles i de les seves tecnologies, que algú també poses damunt la taula el debat necessari sobre el model de societat que tot plegat comporta i que, novament, no deixem en mans dels ajuntaments l'enorme responsabilitat de regular totes aquestes tendències.

Girona haurà estat pionera amb les proves dels vehicles autònoms, però també hauria de ser pionera amb quina mena de carreteres necessitarem, així, tot aniria a l'hora.