Cartell de les Fires de Girona
Celia Montalbán Jimeno girona
Em dirigeixo a vostè per exposar públicament a través d'aquest mitjà una situació relativa a la nostra ciutat, Girona, que segurament per molts és desconeguda i que considero un reflex del que s'ha convertit la gestió pública de la ciutat.
Rondava el mes de juny d'aquest mateix any quan em disposava a presentar la meva proposta de cartell anunciador per les Fires de Girona. Es demanaven un munt de requisits per tal de fer vàlida la proposta pel concurs; que si presentar el projecte en un suport rígid de mides determinades, que si documents per aquí, que si explicacions per allà...
Per la meva sorpresa, recentment s'ha fet pública la proposta guanyadora per anunciar les Fires, i dic per sorpresa perquè la resta de participants no hem rebut cap mena d'informació sobre l'evolució del concurs per part dels organitzadors, cosa que estranya, si més no, ja que considero que els participants en som els primers interessats... Ni un correu d'agraïment se'ns ha enviat, sinó que m'he assabentat que ja hi havia veredicte pel missatge de Whatsapp d'un amic que ho havia vist publicat en algun racó de la xarxa...
En definitiva, realment frustrant que ni es consideri la idea de donar un mínim senyal d'agraïment a la resta de propostes per part de les institucions, darrere les quals també hi ha un munt d'hores de feina.
Des d'aquí vull donar una sincera enhorabona a la Clara Mitjavila, guanyadora del concurs en qüestió, realment una obra a l'alçada, una llàstima no poder dir el mateix del tracte rebut per part de les institucions implicades.
Sant Hilari Sacalm i la seva gossera municipal
Manuel Moragas Cigarrán S. Hilari Sacalm
De la tranquil·litat de la jubilació a un infern diari. L'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm (Gi) va decidir fa un parell d'anys instal·lar una gossera pròpia a escassos cinquanta metres d'habitatges, dins el nucli urbà. Excepte dies puntuals no hi havia hagut molèsties, però des de fa uns quatre mesos el soroll que produeixen els pobres gossos allà allotjats és insuportable. Udols i lladrucs durant tot el dia i la nit fan impossible descansar. La meva pròpia dona ha patit ja diversos episodis d'ansietat i crisis nervioses. La Policia Local va i constata la situació. També vam formular queixes per les vies municipals però per part de la corporació tan sols rebem paraules i promeses d'una prompta solució que mai arriba. Com a agreujant, l'Ajuntament incompleix la seva pròpia ordenança municipal al respecte i la d'ús de l'espai públic del poble, també. Tan sols demanem que la gossera es traslladi a un lloc adequat, que els gossos siguin atesos com es mereixen i per fi els veïns recuperem la tranquil·litat que un paradís natural com aquest ens brindava i tant apreciàvem.
Transport escolar a Tordera
joaquim mercader xampeny tordera
M'adreço a vostè per fer un comentari sobre unes cartes al director, sobre els comentaris dels srs. Joan Janoher i Sadurní de Vulpellac i Joan Boronat Lecha de Blanes, per mi molt correctes del seu diari de diumenge 1 de setmbre. M'hi afegeixo amb un comentari meu sobre els polítics. A Tordera, en l'últim ple, l'alcalde es va referir al transport escolar dient que s'havien associat a una associació de transportistes, no tenint per res que el transport escolar el té una empresa de Tordera, o sigui, els treballadors torderencs, al carrer. Però hem de veure que a l'Ajuntament no es fa res per res, per exemple, s'han rebaixat el sou, quina casualitat, el mateix sou que l'alcalde de Zamora, i no treuen -que per mi és una estafa- els premis per assistència a les diferents sessions plenàries o juntes de govern i comissions informatives.
Resumint, fer mal al poble és correcte però als polítics que ens estan estafant, no. I per acabar tenim un centre de Massimo Dutti. Venen de 8 a 10 autocars de fora, tenint treballadors torderencs a l'atur.
Hoc salsum esse putas?
salvador tarradas gualta
Recordo que el març de 1993, quan Borrell i Nadal van inaugurar la variant de Girona, uns activistes en contra de la destrossa de la vall de Sant Daniel es van posar tots arrupits d'esquena ensenyant-los el cul. En Nadal, seriós com cagarro en sèquia -que diria Ferran Torrent-, i en Borrell, que va intentar un somriure però tan sols va ser capaç de marcar un rictus facial. Amb el transcurs dels anys, he observat que aquest rictus de riure fals l'ha acompanyat constantment en les seves actuacions públiques: quan va renunciar a ser candidat del PSOE havent guanyat unes primàries; en treure's de la màniga l'escopinada parlamentària; amb l'estultícia dels quatre indis; quan era a la manifestació de Barcelona amb els unionistes i feixistes; en saber que la justícia alemanya l'investigava per espionatge; el dia que deixà plantada la TV alemanya; quan l'ONU va demanar la llibertat dels presos polítics; en tractar d'ignorants 52 diputats francesos que denunciaven la repressió contra els catalans; i, en fi, el dia que va fer la presentació pública de l'impresentable informe Espanya Global.
Davant tanta exhibició de fals riure, m'imagino l'obscè i mordaç poeta romà Catul etzibant-li un dels seus versos: Hoc esse salsum putas? Fugit te, inepte, és a dir, Ho trobes divertit tot això? Desenganyat, beneit.
Bravo, Bacus d'Empúries
Josep M. Dacosta Oliveras figueres
Les visites teatralitzades als parcs arqueològics són més didàctiques i amenes, en esdevenir el visitant un espectador privilegiat que, durant una estona, viu i s'emociona en aquell context històric. Aquest és el cas de Les nits de Bacus a Empúries, interpretades espectacularment pel grup Empordà Caterva, amb maquillatge i caracterització de Lídia Ferrer. Així cal felicitar el Museu d'Empúries per incloure aquesta activitat en el seu ventall de propostes per apropar-nos encara més els valors culturals i simbòlics del jaciment grec més important de la Península; així com encoratjar-lo a continuar programant aquest tipus de guiatges en els quals els assistents formen part de la història.
