Passen tantes coses que és difícil saber de què opinar. De fet, necessitaria poder publicar cada dia al diari i em quedaria curt. Primera qüestió. Comencem per l'estiu, Carmen Calvo va arribar a dir que « Proactiva Open Arms no tiene permiso para rescatar migrantes». Pareu un moment i penseu. És una de les frases més immorals que he sentit mai. Imagineu que esteu en un vaixell i s'apropen nedant dos nens. Què feu? Els agafeu i els salveu, o truqueu a un advocat perquè miri quines lleis us afecten i si podeu salvar els nens o si els heu de deixar que s'ofeguin? El nivell de la política és tan baix que no sé on anirem a parar.

Segona qüestió. El soufflé de l'independentisme baixa. Sembla que la gent no sap per què serveixen les manifestacions en una democràcia. Per si algú encara no ho sap, serveixen per expressar malestars que no es poden expressar pels canals institucionals. La manifestació de l'11 de setembre de 1977 va servir perquè al cap de 20 dies Adolfo Suárez derogués la llei franquista del 1938 que liquidava les institucions catalanes, al cap d'un mes retornés el president Tarradellas i al cap d'un any s'aprovés un Estatut. I 30 anys de tranquil·litat institucional. Es fan manifestacions bestials des de 2010, i ningú, ni José Luis Rodríguez Zapatero, ni Mariano Rajoy, ni ara Pedro Sánchez pensen fer res, estan per sota d'un franquista reciclat com Suárez. Bé, vaticino que a mitjans d'octubre, un cop el Tribunal Suprem d'extrema dreta que tenim cometi la seva sentència tindrem la més gran manifestació de la història de Catalunya. Convé anar construint un front republicà per l'amnistia i anar preparant un front antifeixista.

El conflicte català està fent impossible la governació d'Espanya. Duren menys els governs a Espanya que a Catalunya. Pedro Sánchez ja no sap com humiliar UP i ha perdut definitivament el relat. Tothom s'ha adonat que li importa un rave els seus propis votants i les necessitats urgents de la gent humil. En el paper que fa no posa ni el que es va acordar al seu darrer congrés del PSOE: abolició del concordat. Tampoc hi posa el seu propi programa electoral amb temes com memòria històrica, fiscalitat o desnonaments. I s'entesta a primer oferir direccions generals amb nom de ministeri -cosa pròpia de trilers- i després res. Vol eleccions.

A Itàlia s'ha arribat a un acord entre dues forces molt més distants que el que aquí representen PSOE i UP, com són M5E i PD. S'odien molt més. El M5E té 216 diputats i el PD, 111. Han acordat un govern, els M5E té 10 ministres i el PD, 9. És el normal. A Alemanya la dreta -CDU/CSU- de la Merkel per fer un govern de coalició amb l'SPD va negociar amb moltes taules durant tres mesos i van acabar amb un paper de 300 pàgines. Pedro Sánchez i Iván Redondo estan jugant a la ruleta russa. Com deia Elias Canetti, per exercir el poder has d'estar disposat a matar els teus.