13 de setembre de 2019
13.09.2019

Una tardor mogudeta

12.09.2019 | 23:20

No sé si ens espera una tardor calenta, però segur que ens espera una tardor mogudeta. I és que sembla com si tothom s'hagués posat d'acord a passar un estiu tranquil, però a diferència d'altres anys, res s'accelera amb l'inici del setembre. Sembla com si tot tingués un ritme més tediós, com si a la gent li fes mandra començar el nou curs polític. Altres anys, a finals d'agost el curs ja estava engegat per encarar el setembre.

L'onze de setembre ha tornat a ser una jornada de mobilització molt important, si bé menor que les anteriors i amb una diferència significativa, no hi ha hagut un missatge clar i evident compartit per tots els que es manifestaven respecte al que vindrà en els propers mesos.

En tot cas, a l'octubre farà dos anys de l'empresonament dels Jordis i tal com han confirmat informalment des del Tribunal Suprem, la sentència del Procés estarà per caure. Per tant, ens plantarem a la tardor amb una sentència que el Govern de la Generalitat i els partits que li donen suport hauran de gestionar políticament. I de moment, res fa pensar que hi hagi una resposta clara i unitària a la sentència.

I és que les estratègies dins l'independentisme són tan diverses que poden arribar a ser contràries. No deixa de sobtar, però, que després de dos anys de la tardor del 2017 no es tingui clar què fer políticament davant la sentència dels fets d'octubre del 17.

Sovint, quan parlem de resposta a la sentència tothom pensa en una resposta reactiva, però crec que l'independentisme i el conjunt del país necessita anar més enllà, tenir clar què es vol fer ens els propers anys. No en com es reaccionarà puntualment el dia que surti la sentència sinó cap on vol anar l'independentisme en els propers anys. I aquí rau la divergència entre mantenir l'embat o allargar els temps i aixamplar la base. Jo crec que l'independentisme mai ha entès que la gestió dels temps és el més important en política i fa temps que actua sense tenir en compte aquest factor.

Encara amb la ressaca de la Diada i a pocs dies de la sentència, l'esquerra espanyola no es posa d'acord en quelcom tan senzill com formar un govern progressista com li van demanar els electors el passat 28 d'abril. Si en els propers dies no es configura un nou govern –ja sigui en coalició o del PSOE en solitari– estem abocats a unes noves eleccions el proper 10 de novembre. Les quartes en quatre anys. Increïble.

Una frivolitat que només s'explica en contextos líquids com l'actual en el qual les legislatures duren un any i no quatre com seria el desitjable. Els nostres líders han deixat de ser governants per convertir-se en «ionquis electorals», que a la mínima apreten el botó d'avançament electoral quan abans era raríssim que es produissin unes eleccions a destemps.

Només des d'aquesta òptica s'explica la possibilitat d'anar a unes eleccions quan es té la possibilitat de configurar un govern més o menys estable i quan hi ha un risc verdader que unes dretes més renovades i més coordinades que fa uns mesos puguin arribar al govern. No necessàriament per trasvassament entre blocs sinó simplement per una possible desmobilització de l'electorat d'esquerres davant la incapacitat dels partits per formar govern i també, sens dubte, pel clima que es generarà durant la precampanya i la campanya electoral si la sentència s'ha produït a l'octubre i tenint en compte la reacció de l'independentisme.

El que sembla una tardor mogudeta es pot convertir en una tardor calenta en la qual la incertesa serà la norma. Tot això amb un govern de la Generalitat format per dos grans partits que discrepen en l'estratègia a seguir i, a Madrid, un govern en funcions pendent d'una campanya electoral amb resultat incert.

Els avançaments electorals o les eleccions quan no toquen, les carrega al diable i tenim molts exemples per comprovar-ho.

Per sort, a escala local les eleccions són cada quatre anys i no existeix la possibilitat d'avançament passi el que passi. Si no, tindríem la mateixa inestabilitat a escala local. El que sí que podem garantir és que la sentència i el que passi aquesta tardor, pot afectar a molts governs locals. Molts governs municipals formats per partits independentistes i no independentistes tremolaran en un context tan convuls. Segur que alguns cauran i molts resistiran, però l'afectació causada pel moment serà evident.

Amb tot això, el que sembla «calma xixa» es pot convertir en tempesta amb més facilitat del que sembla, el que és segur és que més que «xoc de trens» el que tindrem serà un cert desconcert difícil de gestionar. A veure com arribem a Nadal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook