Albert Rivera ha demanat advertir Quim Torra «que si desacata la sentència [del Procés] se li aplicarà l'article 155». Una ximpleria per respondre a un impossible.

Per començar, el Codi Penal no preveu el delicte de desacatament. Ho feia abans de les darreres reformes, i quan existia, no tenia res a veure amb acceptar una sentència sinó amb insultar o calumniar un ministre o autoritat. Però si entenem que acatar significa acceptar amb sotmetiment una ordre superior, deduirem que només la pot desacatar aquell a qui l'ordre s'adreça de forma imperativa. I la sentència del Procés només és imperativa per als acusats en el judici, dels quals Torra no forma part.

Si un jutge diu que jo he d'estar-me de cantar òpera de matinada amb la finestra oberta, i no li faig cas, el desacato. Però el meu amic veí no pot desacatar aquesta resolució perquè no hi té res a veure. I si penja una pancarta amb el lema «òpera lliure», no estarà incomplint cap ordre de cap autoritat. Ara bé, si el jutge li ordena que tregui la pancarta, i no ho fa, llavors sí que desacatarà. El desacatament es relaciona amb una acció que es fa o es deixa de fer.

Quim Torra pot discrepar de la sentència del Procés, la pot criticar, la pot condemnar, pot dir que no el representa, pot afirmar que no se sent impel·lit a sotmetre-s'hi, però a ell la sentència no l'obliga a res. En canvi, si una autoritat li ordena (com va fer) que tregui uns llaços grocs de la façana de Palau, i no ho fa, es pot trobar que l'acusin (com han fet) i el jutgin (com estan a punt de fer) per desobediència, ja que era una ordre clara dirigida específicament a la seva persona.

Anunciar que «desacato» i tot seguit desobeir una ordre directa és desacatar de manera conseqüent; dir que «desacato» una resolució referida a tercers i que no m'obliga personalment és una metàfora política, un sinònim de «qüestiono» o «nego legitimitat». I pretendre aplicar el 155 i suspendre l'autogovern de Catalunya per una metàfora és una notable ximpleria.

Però Albert Rivera, i amb ell gran part de la dreta nacionalista espanyola cada cop més harmònica, està enderiat amb exigir de tothom una actitud d'«acatament», en el sentit de «tributar homenatge de submissió i respecte» a l'Estat unitari. Si fos per ell potser desfilaríem davant exemplars de la Constitució alçats en altars, i ens agenollaríem per besar les cintes de bandera espanyola que penjarien dels costats.