14 de setembre de 2019
14.09.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Els galls sempre es picotegen

14.09.2019 | 00:03
Els galls sempre es picotegen

L' Evolució de les espècies, trascendent estudi científic de Darwin, ens diu que no es poden tenir dos galls en un mateix corral, almenys en l'actual estadi de mutació de la naturalesa. Aquest fet ben visible disposa, tanmateix, d'un condicionant –si hi ha poques gallines– i d'una solució potencial –posa-hi més gallines. L'explicació és ben senzilla: els galls disposen de sentit de territorialitat i de personalitat possessiva, però no tenen instint d'organització.

Si aquestes notes les traslladem a l'ésser humà, podrem comprovar que la tesi de l'estudi més rellevant sobre l'evolució de les espècies és encertada en poder relligar-les des de la naturalesa de la substantivitat de totes elles. I si, en comptes de científic, fos un politòleg format a la UdG, per exemple, també observaria aquestes dues notes en el comportament dels polítics i dels corresponents partits. Vegeu-m'ho posant els ulls en aquest darrer 11 de setembre i en el que passa a Catalunya.

D'ençà que en Mas –marededeu, diuen que torna!– va donar tot el crèdit a la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium Cultural el 2012, els lliurà «carta pobla» medieval a les dues associacions en demèrit de les institucions d'autogovern de Catalunya. A més a més, va obeir la cridanera (i ploranera) de la Forcadell –«posi les urnes, president!»– i va perdre bous i esquelles –deu diputats. A partir d'aleshores, el carrer català ja no és d'en Fraga, sinó de dues entitats que, sobrepassant en escreix els seus estatuts, es varen posar a fer política amb l'objectiu compartit de dur el país cap a la independència, fos com fos, deixant en un raconet els legítims representants del poble de Catalunya, els diputats. El nefast de l'hereu del president Pujol lliurà el sentit de la territorialitat que tot gall té a l'ANC i a Òmnium. Més tard moriria decapitat, no pas en mans de la CUP, com s'ha dit, sinó com a resultat d'un complot en el qual participà en Puigdemont. Mai com aquelles nits i matinades en Brutus es va reencarnar.

La personalitat possessiva –la segona virtut del rei del galliner– s'ha manifestat igualment aquest passat dimecres a la ciutat de Barcelona. Els actes institucionals organitzats pel Govern i el parlament de la Generalitat de Catalunya no han estat participatius, com diria la tal Madrenas en el seu ofici d'alcaldessa de Girona, sinó excloents en grau absolut. Varen rendir homenatge a la senyera independentista, sense importar el color de l'estrella, i no pas a la bandera de Catalunya. És el que té de dolent l'independentisme que coneixem: la seva supèrbia, idiotisme en estat pur, el porta a una depressió mental de signe possessiu que envia a extramurs a tots aquells que no ho són, mentre adoren símbols que de Catalunya no són.

En la Diada d'enguany també s'observà com d'antitètiques poden arribar a ser les dues notes que conformen la naturalesa psicològica de tot gall. El sentit de territorialitat i el principi de personalitat possessiva es confrontaren. Òmnium va fer el seu propi acte obert a tothom; la organització de la manifestació va vetar a tots els polítics, fins i tot els de la seva corda, militants tots ells de l'ANC, en el seu intent de situar-se –com altres anys– en la primera de les fileres; la secció juvenil de la CUP, els CDRs, varen assetjar el Parlament i maltractar periodistes de mitjans madrilenys; i els ídems de l'ANC, de nom Arran, varen anar a la seva, com aquells que s'arriben a un «botellón» i s'hi queden. Un desori en mig de crits a favor de la unitat de l'independentisme.

En aquesta situació de picotejament mutu i recíproc dels insignes dirigents independentistes, un caïnisme a la catalana mentre s'entona el virolai de la unitat, ens manquen més personatges com l' Iceta, el qual, l'endemà d'«haver desvirgat els independentistes», en expressió d'un alt càrrec, referint-se al pacte PSC-JxCat acordat per governar la Diputació de Barcelona, es va adreçar al ple del Parlament amb un humorístic «diputats, diputades, socis tots». Com el mateix dirigent socialista diu, ens falten escenaris de distensió, sobretot quan els galls de JxCat, ERC, CUP, ANC-Arran i CUP-CDR es picotegen entre ells per saber de quantes gallines disposa cada un d'ells. Tots ells flairen desercions i tenen dolor als genolls. S'han oblidat que la gent pot fer l'ase durant una temporada, però mai durant tota una eternitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook