15 de setembre de 2019
15.09.2019
Diari de Girona

Bernat Dedéu

15.09.2019 | 00:14
Bernat Dedéu

Tertulià barceloní a RAC1. Camina en la senda de l'anàlisi. Res a dir si no fos que està obsedit amb els presos polítics. Líders encapsulats en presons. Proclama, un cop rere l'altre, que l'han mentit. Això ho extrapola a tots els republicans. S'equivoca. No veu que més de dos milions de persones no volem passar comptes amb Junqueras o Cuixart. S'imagina com un escapat de piló. Pedala cap a on haurien d'haver anat les coses al 1917. Repassa el que no comprèn. Destí atropellat i visualitzat al seu cap. Mai no està content encara que rigui. A partir del seu punt de vista als republicans se'ns ha mentit i enganyat. Som miserables: xusma analfabètica. Necessitem la seva veu per refer-nos. Aventuro que disposa d'un ego acadèmic o d'una pulsió, clàssica i estudiada per la doctora i especialista en sociologia Margaret Higins de la universitat de Minesota al llibre No more questions. El discurs, per repetitiu, no acompanya la raó, és propaganda. Els pàries republicans som poc importants. La cantarella sona a rebequeria. Independentista trist i rancuniós que remou, adés i ara, les aigües freàtiques de la seva insatisfacció. Això no implica res, però s'ha cregut que a partir d'un discurs monòton fins a no dir ix la bandera de la seva frustació. Diu que els republicans estem cansats; és fals. El seu cansament no és extrapolable. L'incomoda que, malgrat les maltempsades del destí, els polítics que l'han enganyat amb la fantasmagoria de la independència no li demanin perdó. Som molts els que no sortim en cap tertúlia. Ningú no ens ha de demanar perdó. Bernat Dedéu és crític. I? Allò que reclama el tertulià a cops de martell és que algú li doni alguna raó del seu fracàs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook