15 de setembre de 2019
15.09.2019
Diari de Girona

El dietari

Els buròcrates de l'ACA, una conversa amb Marià Lorca, o les proves del cotxe autònom a l'AP-7 són alguns dels temes analitzats aquesta setmana

15.09.2019 | 00:16

Dissabte · El buròcrata
Durant les últimes setmanes de la temporada d'estiu l'Ajuntament de Portbou ha hagut de clausurar el gran pàrquing de la riera, on poden aparcar uns 300 vehicles i que mai s'ha habilitat per caprici, sinó que és l'única solució d'un poble menut on a l'estiu no hi ha ni un forat per aparcar si no és a sota d'aquest túnel construït pe l'exposició universal de Barcelona de 1929. Fa uns 40 anys que cada estiu hi posen una rampa metàl·lica perquè els cotxes hi puguin accedir previ pagament d'una quantitat irrisòria. Enguany, però, l'han hagut de tancar perquè un buròcrata de Girona de l'Agència Catalana de l'Aigua l'ha descobert i ha deduït que per una riera pot baixar aigua a l'agost. No tenint-ne prou de col·lapsar Portbou, el buròcrata ha multat aquest poble arruïnat amb 10 mil euros (6 mil per pagar ràpid). L'ACA és una agència amb un passat llòbrec i poc eficient. Si seguim parlant de Portbou, aquesta agència mai ha mantingut la riera neta i durant anys va xiular quan es denunciaven les esquerdes i esllavissades del pantà. Portbou té greus problemes de supervivència i la contribució de la Generalitat per ressuscitar-lo és multar-lo.

Diumenge · Ciència-ficció
Els ordinadors no es droguen, no s'emborratxen i no necessiten dormir. Una carta de presentació brillant per al cotxe autònom que aquests dies s'està provant a l'autopista de les comarques de Girona. Unes proves necessàries per arribar en breu a la conducció assistida, que no autònoma, ja que com m'explica una veu autoritzada, la conducció autònoma plena, que tècnicament ja és possible, requereix una inversió descomunal a totes les infraestructures. Per tant, ara com ara, continuarà essent «ciència-ficció».

Dilluns · Els misteris dalinians
Ens trobem en el tren amb en Marià Lorca, un exalcalde de Figueres que el pas del temps i alguns successors han engrandit. Sempre em va costar dir-li Marià, com ell volia, perquè és d'aquells últims senyors d'aura venerable. Un senyor amable i agradable com els d'abans. A més a més, quan el vaig tractar com a periodista jo «era una criatura», com em recorda avui ell mateix. El desembre del 89 en Marià Lorca va revelar a la clínica Quirón que Salvador Dalí li havia confessat a la seva habitació que volia ser enterrat al seu museu a Figueres en lloc de rebre sepultura a Púbol amb la Gala. També va dir que tenia una segona revelació que no explicaria fins que considerés que era el moment adient. Han passat 30 anys de la mort del Diví i, a punt de fer 81 anys, en Marià encara no ho ha explicat. Durant els 40 minuts de viatge en tren hem parlat de les seves grans passions, que sempre han estat Figueres i la família. També sobre vells coneguts. Li he mostrat i enviat per Whatsapp una foto d'una entrevista que li vaig fer a peu dret a la rambla fa 29 anys. En aquell moment li devia insistir perquè em revelés el segon misteri. Avui no ho he fet. O se m'ha mort l'instint periodístic o bé crec conèixer la resposta (del segon misteri). Ens ha agradat retrobar-nos.

Dimarts · «Novatades»
Recordo haver cobert una notícia a principis dels anys 90 de l'arrest de quatre soldats de Sant Climent Sescebes. Havien obligat un recluta a despullar-se i a caminar a quatre grapes com un gos mentre li introduïen un pal pel recte. Van ser arrestats per «afectar la decència» del soldat. La novatada es deia «la polla de la gamba». Fins avui creia que les quintades havien deixat d'existir amb l'ocàs dels internats i la supressió del servei militar. I aquelles atmosferes en blanc i negre. Aquests dies ha ressuscitat amb el cop de puny que un psicòpata ha ventat a una noia que es deixava, mentre un altre tarat ho enregistrava per penjar-ho a les xarxes socials. Ha passat en una universitat i no a cap caserna ni internat sinuós.

Dimecres · Revolució d'alta velocitat
Del procés independentista de Catalunya se n'ha dit revolta burgesa. Una burrada com una altra perquè la burgesia catalana està morta fa anys i, si en queda algun espècimen, només s'apuntarà a l'independentisme quan les vaques volin, que com és sabut no serà veritat fins que ho publiqui el diari dels Godó. Dit això, com cada 11 de setembre dels últims que em desplaço a Barcelona amb un tren d'alta velocitat, avui em torno a fer la mateixa pregunta quan torno a veure tanta gent que els omple per anar a la manifestació: és versemblant una revolució anant a manifestar-se amb AVE i brindant amb Cruzcampo (l'única i hor­rible cervesa que serveixen en aquest tren)?

Dijous · Frenesí
Diu l'associació Lex Ànima que a Girona és car tenir un gos perquè fan pagar 30 € l'any per la taxa de tinença d'animals. Aquesta associació, que s'ha proposat la noble finalitat de protegir els drets dels animals cau, en canvi, en un frenesí amb aquesta denúncia. Trenta euros és una quantitat insuficient per netejar les portes dels comerços, parets, columnes de porxos de la ciutat, contenidors... cada dia estan més ennegrits i putrefactes pels pixats d'aquesta ciutat amb tants gossos. Clar que l'Ajuntament no destina ni un sol d'aquests euros per netejar-ho.

Divendres · Seguretat o intimitat?
Els veïns de Sant Narcís de Girona han demanat que s'instal·lin càmeres de vigilància en els punts més «calents» del barri. Els anomenen calents per no referir-s'hi com a tenebrosos i perillosos, sobretot a determinades hores. Fa 20 anys la ciutadania protestava i denunciava la invasió a la intimitat que representaven les càmeres. Avui són els mateixos veïns que les exigeixen. Cedir intimitat a canvi de seguretat és una transacció o una trampa del Gran Germà

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook