Dimarts a última hora sabrem si hi ha repetició de les eleccions generals a la vista de si Pedro Sánchez accepta una nova investidura -amb suficients suports- o corren els dies fins a la dissolució de les Corts Generals el dilluns 23 de setembre. Avui la hipòtesi mes sòlida és la de la repetició de les eleccions. El resultat de les eleccions del 28 d'abril deixava clara una victòria socialista que necessitava tres possibles ajudes per la investidura: acord amb Ciutadans (parlamentari o govern de coalició), acord amb Unides Podem (en els mateixos termes) o abstenció del PP en correspondència a l'abstenció del PSOE a la segona investidura de Mariano Rajoy. El PP es manté en la negativa recordant que Pedro Sánchez no era partidari de l'abstenció que es va produir finalment. Ciutadans s'ha desnortat definitivament descartant un govern de coalició amb els guanyadors de les eleccions.

Descrèdit de Rivera

Això els ha portat el descrèdit total entre els seus patrocinadors, que molt més enllà de la retòrica fàcil sobre les empreses de l'Ibex-35 són sobretot alguns partits liberals europeus i sobretot la fundació del partit liberal alemany que va dedicar molts nervis i recursos a aquesta operació i que ara ja els ha fet creu i ratlla. Albert Rivera ha perdut l'aura, el sentit polític i els contactes internacionals als quals va obligar al càstig contra la llarga tradició del món convergent en la família liberal europea. Rivera a la deriva i competint pel lideratge, improbable, de la dreta extrema espanyola.

Mesos amb les cartes marcades

Després de descartar aquestes opcions, només quedava la negociació amb Unides Podem. Negociació amb cartes amagades per les dues parts. Recels socialistes des del minut zero pels missatges que rebien dels governs europeus. I amateurisme negociador des de les files de Pablo Iglesias, qui va demanar les polítiques actives d'ocupació després d'una trucada de tertúlia de l'expresident Zapatero i altres anècdotes d'improvisació. Estem a cap de carrer. O Unides Podem dona els vots a la investidura sense acord, cosa que Sánchez no ­acceptaria, o hi ha un acord avui molt improbable. Quins són els riscos i oportunitats davant una repetició d'eleccions? Els riscos pel PSOE-Major abstenció de l'esquerra alhora que confiança en una millora dels resultats socialistes per la concentració del vot útil en el qual s'ha anomenat la majoria prudent. Aquest vot útil pot venir més d'alguns votants de Ciutadans aclaparats davant la deriva dretanitzada i gens ­liberal del seu partit que dels votants ­d'Unides Podem, bastant mobilitzats i convençuts de com ho han fet els seus dirigents.

Sentència dels cas dels EREs

A les files socialistes els preocupa molt més la possible repercussió de la sentència del cas de corrupció dels EREs dels governs ­socialistes a Andalusia, prevista per a finals d'octubre, que els efectes entre els seus ­votants de la sentencia del judici a l'anterior govern català per la declaració fallida ­d'independència. El primer cas pot afectar directament la mobilització dels votants ­socialistes i és artilleria electoral per a les tres dretes. La sentència del procés és ­considerada com un reajustament de vots dintre del món independentista català.

Reajust a la dreta

És difícil que les tres dretes arribin a acords preelectorals perquè obliga els qui es coalitzen a mantenir-se en el mateix grup parlamentari. O això o una emigració al grup mixt amb menys temps i quotes per iniciatives polítiques. El PP segurament és el partit que quedant-se a l'oposició més benefici pot treure de la repetició de les eleccions. Guanyarà vots i escons en detriment de VOX i Ciutadans. Si no pot formar govern, una abstenció per la investidura d'una possible nova victòria de Pedro Sánchez seria menys improbable. El 29 d'abril Pablo ­Casado estava al límit de ser fulminat de la presidència del PP i pot acabar l'any amb diverses comunitats autònomes governades pel PP -valor simbòlic de Madrid capital i Comunitat- i amb més diputats en cas de repetició electoral. La política és més atzarosa que fa uns anys.

Inflamació a Catalunya

La sentència del procés es coneixerà entre l'última setmana de setembre i abans del 16 d'octubre. Provocarà tensió al carrer però també una entropia dintre el món independentista sobre com s'ha de reaccionar a aquesta. I aquestes decisions i reaccions s'hauran de prendre en plenes eleccions convocades. Pels que cridaran a la desobediència i a no pagar impostos i a la vaga indefinida... que hi seran... haurem de veure com reaccionen les bases de votants dels seus partits. Per dir-ho d'una altra manera: la retòrica inflamada de Dante Fachin pot recollir més vot en el remolí excitat de les pròximes setmanes. Veurem si la base de votant convergent d'ordre que per inèrcia ha anat votant JuntsxCat pensant que era el món convergent -error de percepció transitòria- sostindrà les crides a la desobediència civil i fiscal que proclamaran els candidats per aquest tsunami que diuen que estan preparant. ERC ha decidit no variar el rumb del seu plantejament i reafirmar que per fer una aposta independentista s'han d'incrementar el nombre de suports. No els ha anat malament fins ara. Alta condensació electoral i res justos dintre el món independentista. Sortirem de dubtes sobre si hi ha eleccions el pròxim dimarts al vespre. Del resultat de les possibles eleccions... la ruleta russa començarà a rodar ben aviat.