17 de setembre de 2019
17.09.2019
Diari de Girona

Les responsabilitats del PSOE i ERC

16.09.2019 | 23:50
Les responsabilitats del PSOE i ERC

Des de diferents sectors de l'opinió pública mediàtica de Madrid s'ha volgut posar èmfasi en les xifres de participació en la manifestació independentista de l'Onze de Setembre.

És possible que enguany hi hagués menys gent, atès que en alguns sectors de la ciutadania existeix una certa desmotivació a causa de la manca d'unitat dels partits polítics i dels continus estirabots dels responsables de l'ANC.

Però no és fàcil concentrar més de mig milió de persones en una manifestació de caire reivindicatiu. A Catalunya això ja fa molts anys que passa, per la qual cosa l'estat espanyol i les seves institucions s'haurien d'adonar de la dimensió del conflicte polític. Agradi o no, tard o d'hora caldrà cercar una solució, perquè l'independentisme –encara que no creixi, segons diuen alguns– no desapareixerà.

Ben aviat es coneixerà la sentència del Tribunal Suprem. Des de Catalunya ja s'ha parlat de desobediència civil i d'una aturada de país. A Quim Torra no se li acut res més. Només parla d'anar a una confrontació democràtica que ben bé no se sap què vol dir. No té arguments, atès que no disposa de cap interlocutor de pes ni a Espanya ni a Europa. A la història recent de Catalunya mai no s'havia vist un president tan aïllat i tan allunyat de la realitat.

Seria bo que la sentència servís per a alguna cosa més que no fos poder continuar militant en el victimisme. Enfrontar-se a l'Estat no porta res de positiu, ans al contrari. I els líders catalans ho saben perfectament.

L'independentisme no desapareixerà fàcilment. Ha fet un recorregut i s'ha convertit en un element rellevant del panorama polític català. I la sentència pot servir per rearmar-se en aquests moments de certa desil·lusió en les files secessionistes.

Els partits polítics espanyols hauran de reaccionar. Els discursos dels tàndems Casado- Cayetana i Rivera- Arrimadas no van enlloc ni aporten res en favor de la convivència. Ni els càstigs ni la mà de ferro serviran perquè l'independentisme perdi seguidors.

De moment els bascos del PP ja s'han enfrontat a la portaveu popular i cap de llista per Barcelona, que veu el nacionalisme com una mena de bèstia negra, capaç de protagonitzar qualsevol tipus de malifeta. Per la seva banda, Rivera vol reunir-se ara amb Sánchez per tal d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

El Partit Popular ha desaparegut pràcticament de les institucions del nostre país i Ciutadans va viure un gran moment a les darreres eleccions catalanes, però no l'ha sabut aprofitar. Les seves cares conegudes han abandonat el Parlament, mentre totes les enquestes li pronostiquen una forta davallada, semblant a la de les darreres municipals. Ambdues formacions no s'han adonat que cal tornar a la política. I això vol dir establir ponts de diàleg fins i tot amb els seus contrincants.

Continuar com fins ara porta més distanciament entre Espanya i Catalunya. Avui més que mai és important que el PSOE tingui la força necessària per poder afrontar l'acció política sense pressions i sense l'amenaça continuada d'una dreta caduca i casposa. I a la banda catalana, ERC ha de fer un pas endavant, per tal de superar els errors del passat. Necessita també les mans lliures per afrontar una nova etapa sense complexos ni pors. Ni a Catalunya desapareixeran els independentistes ni Espanya acceptarà mai perdre part del seu territori. I aquest conflicte només es pot resoldre amb actors polítics valents i lliures de la llosa d'un passat ple d'incomprensions, retrets i malentesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook