Mentre a Espanya s'exorcitza com a criminal qualsevol contacte amb Bildu tot invocant els mil assassinats etarres, Estats Units negocia a Qatar la devolució de l'Afganistan als talibans, a l'esquena del Govern de Kabul. En efecte, es rehabiliten els mateixos integristes culpabilitzats dels tres mil morts de l'11-S i d'altres 2.500 cadàvers nord-americans en territori afganès. A l'estèril recompte de víctimes, han estat cinc vegades més mortífers que ETA i s'han sortit amb la seva voluntat a l'engròs. Podran restaurar la dictadura, ara amb el patrocini de Washington. Ni tan sols se'ls ha obligat a canviar de nom, i encara menys a abdicar de la xaria repressora.

La política mai ha estat políticament correcta. No esperi llegir avui els encesos articles dels que al setembre de 2001 reclamaven una intervenció letal contra els talibans afganesos que acollien Al-Qaeda, destrossaven budes i amenaçaven Occident. En aquells dies calia matar-los a tots, avui se'ls torna un país a la seva mida. Una histèria més tamisada després de l'11-S hauria facilitat solucions que no tornessin forçosament al punt de partida, amb la vergonya que els fonamentalistes acabin imposant les condicions del seu retorn triomfal al poder. A part dels cent morts espanyols a l'Afganistan.

Espanya s'ha apartat orgullosa del pragmatisme brutal de la política, que obliga Washington a oblidar els seus milers de víctimes per rendir-se davant l'enemic teòricament aixafat. L'integrisme de nou encuny assentat a Madrid plauria al torturador John Bolton, que acaba de ser acomiadat com a cap de l'espionatge pel dialogant Donald Trump, després de negar pactes de qualsevol entitat. En l'efemèride de l'11-S, convé recordar que negar-se a la negociació és sempre un fracàs, i que els resultats de la frustració en l'estesa d'aliances poden sorprendre els sondejos electorals.