18 de setembre de 2019
18.09.2019

Cartes

18.09.2019 | 00:40

L'exemple italià
Josep Sansalvador Sarrià de Ter
S'aconseguirà formar Govern a Madrid? Estem a les portes de noves eleccions, aquí i allà? L'actualitat política no pinta gens bé i la ciutadania cada vegada està més embafada d'inestabilitat a la península.
Ha arribat l'hora de prendre patró dels italians, peninsulars i temperamentals com nosaltres i que han reformat el seu Govern recentment. A l'hora de nomenar ministres han adoptat un criteri insòlit, que també podríem fer servir aquí, buscant l'eficiència política dels titulars de cada cartera. Han determinat els càrrecs en funció dels cognoms. Fixin-s'hi: ministre de Justícia: Alfonso Bonafede. Ministre de Salut: Roberto Speranza. Ministre de Medi Ambient i de tutela del Territori i del Mar: Sergio Costa. Ministre de Defensa: Lorenzo Guerrini. El Ministeri de Joventut i Esports queda a càrrec de Vincenzo Spadafora, sens dubte un bon cognom per a un esgrimidor. I a Itàlia existeix un Ministeri del Sud: el dirigeix Giuseppe Provenzano, cognom d'innegable ressonància corleonesca.
Si la irrupció dels aptònims als Consells de Ministres ha de ser la solució per al bon Govern, benvinguda i beneïda sia.


Una nova Diada Nacional de Catalunya
Lluís Torner i Callicó girona
Acabem de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Per consegüent, com ca­da any, va haver-hi la tradicional manifestació, que un cop més es va fer a Barcelona, per centralitzar-la i així poder mostrar, d'una forma més manifesta, la importància d'aquest considerable moviment de persones, de totes les edats i procedències. L'endemà de la Diada, els diferents diaris, ràdios, televisions, xarxes socials, diuen la seva, sobre el nombre d'assistents, l'ambient, les proclames dels diferents manifestants i el comportament de la gent. És difícil que coincideixin, però sempre hi ha els que s'interessen més pels aspectes a criticar, que aprofiten per anar escalfant l'ambient.
A la manifestació d'enguany, un dels temes que han sobresortit dels demés ha sigut la delica­da situació dels empresonats i exiliats, enfront de la sentència que, segons sembla, està a punt de publicar-se, i les conseqüències que se'n poden derivar, en cas que el veredicte final sigui de culpabilitat.
En aquesta qüestió, hi ha els que ja, abans de saber-se el resultat, s'avancen en declarar-los culpables, atribuint-los unes llar­gues penes; i per si això no fos prou, demanen que no les puguin complir en presons catalanes, no fos cas que se'ls pogués donar un tracte de favor.
No seria sobrer que pensessin en les respectives famílies, posant-hi, ni que sigui tan sols una petita dosi de consciència. És el nostre parer.


El socialisme fa un front comú amb la dreta
JOAN JANOHER I SADURNí VULPELLAC
Aquests flaquegen per tots costats, mentre els seus programes incideixen a presentar-se a favor de l'honestedat social. Resulta incrèdula la seva proposta!
Ningú pot interpretar les formes de fer la política, del partit que representen: almenys, les actituds manifestes s'aparten, i de molt, del significat socialista. Cal preguntar-se, doncs: on diantre estan el valors d'aquest partit, que ignora el que representen per als seus electors? Una difícil resposta, quant a representativitat. El president del Govern, que intenta unificar el seu criteri social, s'allunya, i molt, dels principis bàsics que hauria de defensar, si coneix el significat de demòcrata.
La constant negació a no acceptar negociar amb Catalunya és una prova evident dels compromisos que ha anat adquirint amb els partits de la dreta. Raó que justifica la constant negació amb Podem, en la qual a aquests, que s'ofereixen per a la seva investidura, se'ls tanquen les portes per no cedir amb les seves propostes. Al meu entendre, és una maniobra d'imposició provinent dels dretans, amb condicions que desconeixem, i manipulades, que es decanten pel que imposa l'Ibex 35: una mesura de pressió, que paralitza un Govern, que ha perdut les seves cartes de navegació, i la disposició del diàleg, per arribar als acords imprescindibles per governar, amb plena competència i responsabilitat de partit. Fins quan?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook