Gràcies, hospital Josep Trueta

Ramiro Dacosta González FIGUERES

En les hores que he estat convalescent en aquest hospital, he reflexionat molt sobre l'excel·lent tracte que he rebut. Per tant, voldria donar les gràcies a tot el centre i especialment al personal de la cinquena planta, on he estat ingressat. Crec que el gran metge català, el doctor Josep Trueta, estaria orgullós de l'equip de l'hospital gironí que porta el seu nom.

Estimats clients

Lis González-Carrato Girona

«Bon di...» «Posa'm una bossa». Sabeu quants cops em passa això al dia? Podria dir centenars, en només 6 hores treballades, o milers. Sí, soc aquella caixera a la qual li exigiu les bosses cada vegada que veniu a comprar. Que jo també he sigut clienta, que jo també m'he equivocat mil vegades, i he passat per caixa parlant per telèfon, i he fet que em repeteixin el preu perquè no estava escoltant, i segurament no he dit ni hola en arribar. Però ho sento, ho sento, caixer, caixera, recepcionistes, conductor i conductora d'autobús. Ho sento, relacions públiques, per no voler el teu paper i no mirar-te. Ho sento, cambrer i cambrera, per demanar-te alguna cosa sense saludar-te abans. Ho sento, mare, germà i germana, amics i amigues. Que un «bon dia», un «hola» i un «gràcies» mai sobren, i sembla que ens cobrin per dir-ho.

Una nova recessió?

Jesús Domingo Martínez girona

Xina, el Banc Central Europeu (BCE) i Alemanya van coincidir en els anuncis de mesures d'estímul per conjurar l'amenaça, cada vegada més seriosa, d'una nova recessió financera i econòmica d'abast mundial. El gegant asiàtic, embarcat en una guerra comercial amb els Estats Units, pretén compensar la caiguda del seu sector exterior elevant el consum intern.

La Unió Europea, amb Alemanya, injectarà capital en els mercats mitjançant la compra de bons i, fins i tot, de deute d'empreses privades per art del BCE, a més d'incentivar el crèdit bancari incrementant els interessos dels dipòsits.

Més enllà de la virtualitat i eficàcia que tinguin aquest tipus d'actuacions en el conjunt de l'economia, la veritat és que demostren que el fantasma de la recessió està prenent cos i que, almenys, hi ha consciència del perill que afrontem.

Però, sens dubte, l'origen del problema no es pot atacar amb mesures exclusivament financeres. És de naturalesa política i té molt a veure amb l'oblit de les regles bàsiques que regeixen el lliure mercat. Perquè els desequilibris comercials no es corregeixen mitjançant l'artifici dels aranzels i les traves, sinó des de la competència en llibertat.

Qui és més maquiavèl·lic,

Boris Johnson

o el Príncep?

Marcos Tomás Díaz Tarragó Girona

Tots hem sentit a parlar d'El Príncep de Maquiavel, un tractat polític del segle XVI considerat una de les primeres obres de filosofia moderna. Malgrat complir més de 500 anys de la seva publicació, el príncep descrit per Maquiavel a la seva obra emula la figura de l'actual primer ministre britànic, Boris Johnson. Tot i que una majoria del Parlament britànic busca impedir que el Regne Unit surti del bloc de la Unió Europea sense un acord, el primer ministre sembla estar convençut que el 31 d'octubre ja no formarà part de la Unió. Havent adoptat com a leitmotiv el postulat maquiavèl·lic d'«una atrocitat és millor fer-la en un sol dia que prolongar-la», Boris Johnson es mostra decidit a materialitzar el Brexit imminentment. Igual que el príncep descrit per Maquiavel, el primer ministre està convençut que «és millor ser temut que ser estimat», i sembla disposat a aprofitar la seva impopularitat i la por cap a un Brexit «dur» per aconseguir el seu propòsit. Anàlogament al príncep de Maquiavel, Boris Johnson ha adoptat una postura autoritària capaç de comprometre la neutralitat de la reina i ha arribat a expulsar 21 diputats conservadors, entre ells Nicholas Soames, net de sir Winston Churchill. La seva forma d'actuar, més pròpia de dirigents anglesos en èpoques colonials que d'un primer ministre del segle XXI, està minant els pilars en què se sustenta una de les democràcies més antigues del món. Només queda preguntar-nos qui és més maquiavèl·lic, Boris Johnson o el Príncep?

Falsos gurus

Francesca Barti i Comalat Sant benet

Hi ha algunes persones que tenen fluïdesa en el discurs, saben xerrar pels descosits, convèncer i fer creure als altres que la seva veritat és absoluta i única.

Alguns parteixen d'una bona base de coneixements a través de moltes lectures. I amb això no és suficient per considerar-los genis, intel·lectuals, profetes i futurs polítics.

Si gratéssim una mica el seu discurs, hi trobaríem mancances: falta d'autoestima? Traumes infantils? Inseguretats? Addiccions?

Per què la necessitat de tenir tanta gent que el segueixi, l'adori o l'idealitzi?

Si una persona està bé amb ella mateixa, i si és conscient del seu ser, no li cal audició ni aplaudiments.