Els serveis informatius de la ràdio i televisió públiques catalanes afirmaven dimecres al matí que « Sánchez ha estat incapaç de reunir suports» per explicar la nova convocatòria electoral. Qualsevol persona mitjanament informada en l'ús del llenguatge reconeixerà que «incapaç» no és un terme descriptiu. És valoratiu i qualificatiu. O sigui, els periodistes públics catalans, els més ben pagats, no descriuen quan han d'informar sinó que valoren i ho fan -també és pura descripció de la realitat objectiva-, d'acord amb els interessos i posicions dels partits polítics que governen la Generalitat de Catalunya.

Aquesta és una primera constatació de l'actualitat: els serveis informatius públics catalans són qualsevol cosa menys honestos amb la seva feina i obligació d'informar.

La segona constatació, fruit de l'experiència acumulada des de 2015, és que els dos partits que havien de renovar la vida política espanyola -Podem i Ciutadans- més que renovar-la, la bloquegen amb els seus neguits i impaciència. Ciutadans, explicava, era la garantia que el govern d'Espanya no cauria en mans de separatistes i nacionalistes, com havia passat a l'època del bipartidisme. Arrenglerant-se al camp de la dreta, ha creat dos blocs que obligaven el guanyador de les eleccions, el PSOE, a recolzar-se amb la millor garantia d'inestabilitat que hi ha a la península Ibèrica -ERC- per poder governar. Podem ha prioritzat la seva pressa per arribar al Govern i, des d'allà, crear el partit que no existeix. Amb dues misèries afegides: no poder garantir la unitat governamental en els temes d'Estat i d'Europa ni la majoria per aprovar els pressupostos. Malament, doncs, que els autoproclamats renovadors tinguin paralitzat un país per qüestions que res tenen a veure amb els seus problemes.

La tercera és la desacceleració econòmica. Agreujada a Catalunya perquè aquí hi ha un govern sense pressupostos que ni governa ni en té ganes i, a Espanya, perquè es perd un any importantíssim per afrontar-la i avançar en les reformes que cal per a la seva modernització aplicant els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

La quarta és senzilla: unes noves eleccions sols aporten incertesa. Començant pel resultat. Pot passar de tot: quedar igual -com a Israel-, que el PSOE guanyi posicions i capacitat o que la dreta la recuperi per formar govern. I una vegada més, el dilema per als ciutadans serà: «si tu no hi vas, ells tornen».