Començo a estar-ne fins al capdamunt, dels spin doctors. En la versió original de l'article òbviament no deia «capdamunt». Però no quedava gens bé. Els spin doctors parlen amb eufemismes i amb paraules que esdevenen màgiques com «relat». Jo us ho diré ben clar: em semblen ximpleries pròpies de bruixots que creuen en supersticions i que fan creure en supersticions als polítics que els contracten. A vegades no es tracta de supersticions sinó de cinisme. El que popularment s'entén com a maquiavelisme, que en realitat no defensava Maquiavel.

Aquests dies estem vivint una mena de megarelat de la ximpleria. Miro l'entrevista de Pablo Iglesias a Ivan Redondo a Internet a Otra vuelta de tuerka d'abril de 2016. Redondo explica amb un posat buscat i fals que es tracta de fer les coses per guanyar eleccions a costa de qualsevol plantejament ètic. Iglesias fa cara d'al·lucinat en escoltar tanta impostura. Poc podia imaginar que li aplicarien a ell totes els estratagemes deslleials possibles. L'assumpte és el següent, que la culpa de la repetició electoral és del PSOE, és igual, els de Podem no tenen altaveus i quedarà el «relat» de Redondo. I pot ser que passi així, que Podem perdi vots. Ja en va perdre molts quan les clavegueres de l'Estat es van inventar que cobraven de Veneçuela i l'Iran, tot òbviament fals i sense que els corruptes que ho va orquestrar hagin anat a la presó. De fet, Redondo ja va fer la campanya més indigna de la democràcia a Catalunya, abans de Vox, quan va apel·lar als instints racistes dels badalonins de la mà de Xavier Albiol.

Quina és l'alternativa? El partit socialista menys radical d'Europa occidental segurament ha estat el Partit Laborista anglès. Doncs bé, una vegada s'acaba la II Guerra Mundial els laboristes liderats per Clement Attlee guanyen contra pronòstic i per pallissa Winston Churchill. El seu programa planteja la nacionalització de la banca, del carbó, del gas, de l'electricitat, del transport per tren i per carretera, i la indústria de l'acer i del ferro. Van pujar els impostos als rics d'una forma molt contundent, sabien que qui havia guanyat la guerra eren els treballadors al front. I van crear el formidable Servei Nacional de Salut, el servei de salut pública més comunitarista del món. No demano tant. Si no es vol copiar el laborisme caldria anar a un programa socialista dels de tota la vida: defensa de l'estat de benestar, laïcitat i memòria republicana. Absents en les 370 propostes del PSOE. És l'ADN del PSOE i el tipus de coses que van aprovar al seu darrer congrés.

Però potser la cosa que més trobo a falta -en la dreta es dona per suposat que se'ls en refot- en el PSOE és el sentit de responsabilitat. Hi ha 7 milions de votants humils, pobres, amb moltes dificultats que necessiten un partit socialdemòcrata que els defensi. No és tan difícil, amb un programa socialista i alguna proposta per solucionar el problema català, hi ha 13 milions d'espanyols disposats a votar una investidura. Per què no la vol? No sé per quina raó, però a Pedro Sánchez no li pesa la responsabilitat.