Com a pare d'un alumne de Secundària que estudia en una escola pública, conseller Josep Bargalló, celebro que prengui la iniciativa i proposi un debat sobre els horaris escolars. Ho agraeixo perquè a casa els patim. Li explico: el meu fill gran, de 14 anys i alumne de tercer d'ESO, es lleva de dilluns a divendres a les set del matí perquè fa horari intensiu, de vuit a tres de la tarda. Dilluns passat el diari El País publicava un article de titular preocupant, que alertava que joves com el de casa viuen un « jet lag permanent». Afirma la informació periodística que els horaris fixats pel seu (i, m'agradi més o menys, meu) Govern van «en contra del rellotge biològic» dels nois i noies, als quals el cos ja els demana anar a dormir més tard. L'hereu es lleva ben d'hora ben d'hora ben d'hora, esmorza abans de marxar i a l'escola hi torna i hi fa un brunch. Acaba dinant ben tard ben tard ben tard, pels volts de dos quarts de quatre de la tarda, la majoria de vegades sol perquè als pares la feina ens reclama. I això que pot tornar a casa a peu (no vull pensar a quina hora acaben dinant els nois i noies que han de fer desplaçaments llargs per anar de l'escola a casa). Li explico tot això perquè, com un simple pare, els horaris de l'escola secundària pública no em semblen, d'entrada, raonables. Per no poder, els nois i noies que van a l'institut del meu fill -Salvador Sunyer, Salt, ja en deu haver sentit a parlar- no disposen ni d'un espai per menjar en condicions. De fet, amb prou feines tenen barracons per a tots, i del pati ni en parlem, però això són figues d'un altre paner. També li diré que el meu fill no es queixa, que l'escola funciona gràcies als professors i que pot tenir la majoria de tardes ocupades perquè ens podem permetre el luxe (?) de pagar classes i quotes dels clubs esportius. Però: i les famílies amb pares que treballen però que no poden? Què deuen fer els seus fills? Estudien o es passen la tarda enganxats al mòbil? Fan els deures o juguen a la Play Station? I les famílies amb pares que no poden ni assumir el cost dels llibres? Dinen els seus fills? M'aventuraria a donar les respostes. I vostè? Ja que proposa el debat, escolti: els professors, els experts que calgui (segur que hi ha teòrics que defensen els horaris actuals, però que ens ho expliquin) i els pares. I els estudiants, parli amb ells a veure què li diuen. Potser resulta que la meva percepció és errònia. O no.