L'escriptor Ian McEwan ha comparat Boris Johnson amb un personatge de William Shakespeare i espera que uns polsims màgics caiguin sobre els seus ulls i desaparegui el cap de ruc. Boris Johnson s'ha comparat amb un personatge de Stan Lee, al qual van travessar uns raigs gamma i el van convertir en un monstre verd.
Shakespeare, Lee, clàssics.
Ha dit McEwan que el primer ministre britànic és «un home educat i intel·ligent, amb molt d'encant personal. I s'ha convertit en un talòs populista de la pitjor mena». Quan no és Hulk, Bruce Banner, és un home educador i un científic de primera, sense massa encant temporal. Quan s'excita ho destrueix tot al seu pas.
Johnson va poder triar mil exemples de fugida per abandonar la Unió Europea. Ni tan sols el tità Prometeu -al qual devem el foc- va romandre encadenat per sempre. En la realitat escapista de Houdini, Johnson podria haver trobat un exemple de Brexit enginyós. Els protagonistes sempre escapen. En herois, té l'exemple del Comte de Montecristo, el fugat més conegut de la literatura. En superherois de Marvel l'androide la Visió, que es teletransporta, i la mutant Kitty Pryde, que entra en fase i traspassa la matèria, donen dues solucions elegants perquè el Regne Unit es desembarassi de la Unió Europea. Però Johnson ha triat per imaginar-se fent el Brexit l'increïble Hulk, que representa la destrucció d'una força sense control similar a les catàstrofes naturals, la plena potència i la nul·la racionalitat que pica el terra que trepitja. Cada vegada que es llegeix o es veu el gegant maragda pronunciar la seva tornada «Hulk aixafa» és difícil no imaginar-se quina olor farà l'alè que modela aquestes paraules.
