Divendres hi va haver arreu del món una manifestació massiva per reclamar mesures contra el canvi climàtic. Aquesta era una més de les vagues pel canvi climàtic de cada divendres que els joves han incorporat a la seva vida aquest any. Aquest divendres l'acció era especialment punyent perquè dilluns comença a Nova York la Cimera per l'Acció Climàtica de les Nacions Unides.
Fer la transició energètica no és una tasca senzilla. No es tracta de canviar una tecnologia per una altra, sinó d'impulsar un canvi en l'estil de vida que inevitablement portarà a un nou model econòmic. Enfoquem, per tant, una autèntica revolució social i financera que tindrà múltiples ramificacions. Una d'elles serà la d'augmentar la massa forestal i disminuir el formigó.
Un arbre en creixement és un fixador de CO2. Com més creixen els arbres, més CO2 capturen, per la qual cosa ens convenen els arbres joves, car els vells ja no creixen en la mateixa proporció. El millor esquema és plantar, talar quan l'arbre arriba a adult i tornar a plantar. L'arbre tallat el podem emmagatzemar en forma de fusta, en la construcció d'habitatges per exemple, en forma de paper, o cremar-lo novament. Quan cremem tornem a alliberar el CO2 que l'arbre havia captat, per la qual cosa restem en equilibri. Però si aquesta acció es fa sense que haguem de cremar combustibles fòssils, estarem disminuint el CO2 que s'acumula a l'atmosfera.
Per cada tona de fusta humida fixem 250 kg de CO2. Això ens porta a veure que si construïm amb fusta una planta podem estalviar fins a un total de 60 t CO2 per cada 100 m2. Així, les finestres i portes haurien de tornar a estar fabricades de fusta en lloc d'alumini i plàstic.
En el cas oposat hi tenim el formigó armat, gran energívor i emissor de CO2. Cada m3 de formigó demanda 770,8 kWh d'energia, és a dir, necessita 0,37 barrils de petroli. Cada any s'utilitza 1 tona de formigó per cadascun dels 7.500 milions d'habitants de la Terra, la qual cosa significa un 8% de les emissions mundials de CO2. Aquesta xifra ens porta a pensar que cal fer les coses de forma diferent per construir habitatges amb menys formigó i més fusta, però també a tenir en compte les infraestructures com carreteres, preses, edificis públics, xarxes de sanejament o altres infraestructures. Vol dir que no n'hem de construir? De cap manera, només que hem d'avaluar el CO2 en cada projecte i cercar solucions per disminuir-lo.
La construcció d'habitatges té diferències si es fan en cases unifamiliars adossades o en blocs de pisos, però també si es dissenya per tenir el màxim aïllament o no. Per tant, sempre cal estudiar el consum d'energia en la construcció i comparar-ho amb el consum d'energia operativa durant l'ús de la vida de l'habitatge. Un estudi de cicle de vida mostra que en una casa adossada el consum d'energia és de 2.905 kWh/m2, mentre que en un bloc de pisos és de 2,456 kWh/m2.
Una casa passiva pot arribar a consumir baixa energia a canvi d'augmentar l'energia incorporada durant la seva construcció. Per tant, l'equilibri és necessari. Un estudi fet a Suècia mostra que, en habitatges unifamiliars d'alta eficiència, l'energia incorporada durant la construcció representa fins al 40% de l'energia total durant 50 anys de vida. L'estudi d'una casa de 120 m2, construïda com no es fa aquí, amb un aïllament a les parets de 215 mm de llana de roca i 220 mm de poliestirè (als arquitectes catalans els agafaria un infart), al sostre amb 450 mm llana de roca i 300 mm de poliestirè, amb plaques solars d'aigua calenta al sostre, dona els resultats següents: l'energia incorporada en la construcció i demolició al cap de 50 anys és de 1.954 kWh/m2. D'altra banda, l'energia d'operació durant 50 anys és de 2.279 kWh/m2, amb un consum operatiu per calefacció i electricitat de 45 kWh/m2 per any.
En un altre estudi fet a casa nostra s'indica que el consum d'energia incorporada durant la construcció és de 2.527 kWh/m2, amb un consum d'energia operativa de 100 kWh/m2 per any; per tant, un consum en 50 anys de 5.000 kWh/m2. Si la casa es construeix amb fusta l'energia de construcció arriba a 1.290 kWh/m2 amb una energia d'operació de 84,1 kWh/m2 per any, és a dir, 4.205 kWh/m2 pels 50 anys. I, si el que es fa és una rehabilitació d'un habitatge existent, els valors de construcció baixa a 892 kWh/m2 amb una energia operativa de 79,3 kWh/m2 per any, és a dir, 3.965 kWh/m2 durant els 50 anys.
Això ens porta a un seguit de conclusions ben clares. Primer, cal que es facin els projectes calculant l'energia incorporada i la d'operació. Segon, cal introduir el màxim de fusta en la construcció d'habitatges perquè disminuïm l'energia incorporada, però perquè també estem emmagatzemant CO2. Finalment la millor via és la rehabilitació d'habitatges, fet que ens porta a un altre concepte, el de l'amortització de la construcció.
Hem vist que en qualsevol dels casos explicats l'energia incorporada és la mateixa quantitat tant si l'habitatge té una vida de 50 com de 100 anys. L'exemple més gràfic és el de la plaça de les Glòries de Barcelona. El viaducte es va construir el 1992 i es va enderrocar el 2013. Una barbaritat energètica fruit dels capricis de polítics i tècnics. Una obra així hauria d'estar prohibit enderrocar-la fins no haver transcorregut un període d'amortització de 50 o 100 anys. I, si fos necessari, s'haurien d'aportar mesures de captura de CO2 complementàries que permetessin compensar la brutalitat climàtica de l'acció. L'Ajuntament de Barcelona encara és a temps de fer-ho si vol ser honrat amb el canvi climàtic.
