Als EUA s'ha organitzat un embolic sanitari a compte de la mort de cinc o sis «vapejadors», ja saben, aquesta gent que ha substituït el tabac per uns cilindres electrònics que produeixen vapor d'aigua amb diferents sabors. Encara que no soc vapejador, vaig seguir la notícia amb interès per la seva factura, per com estava construïda o deconstruïda, i perquè semblava confeccionada a mida d'alguna cosa o algú, no tinc ni idea de què o de qui. Vegem: hi ha gent que es menja un pistatxo i es mor a causa d'una reacció al·lèrgica sense que per això l'Organització Mundial de la Salut hagi intentat prohibir-los. També hi ha persones a les quals els pica una vespa i se'n van a l'altre món, però no perseguim les vespes (llevat que siguin asiàtiques), perquè compleixen una funció en l'ecosistema. Però es moren cinc o sis vapejadors i es demonitza el vapor sense que ens informin del percentatge d'aquest col·lectiu representat pel nombre dels morts. Als Estats Units hi ha més de tres-cents milions d'habitants. Vol dir que la quantitat de vapejadors serà també altíssima. Posem que els afectats representen l'1%, segurament menys.
Doncs ja està tot dit.
O gairebé tot. Perquè el que ens segueix cridant l'atenció és que a cap redactor en cap de cap dels telenotícies en què es va publicitar la notícia se li hagués ocorregut l'assumpte dels tants per cent. Dic que «es va publicitar» perquè la manera de donar-la s'assemblava més a una campanya de publicitat que a una informació pura i dura. Com que soc una mica paranoic, penso que és per alguna cosa, però no aconsegueixo imaginar-me quina. Una vegada, fa anys, vaig llegir en una revista un reportatge sobre els beneficis de les begudes ensucrades. Com que el sucre començava ja a ser mal vist, em vaig preguntar per què. I ho vaig esbrinar: un poderós anunciant d'aquests refrescs l'hi havia «suggerit» al director de la publicació.
Un grup de vapejadors espanyols es va manifestar fa dies davant del Ministeri de Sanitat per protestar per la manera en què se'ls estava tractant. Els no vapejadors hauríem de queixar-nos també per l'opinió que alguns mitjans de comunicació tenen de nosaltres.
