El més natural del món és que tinguis la sort que et toquin dues entrades per assistir a la final de la Lliga de Campions i que, a més, una ànima caritativa et convidi a viatjar en un vol privat. L'hi passa a tothom. Per descomptat, davant de tanta generositat, a ningú se li acudeix preguntar qui és el simpàtic que et convida a pujar al seu avió sense conèixer-te. I si et dius Rafael Ribó i ets síndic de greuges, amb més motiu. Després de tants anys de viure de la cosa pública, ja dones per fet que no t'has de rascar mai la butxaca. Sempre paguen els altres, siguin els contribuents o sigui un empresari implicat en el cas 3% de CDC. Els bons burgesos no han preguntat mai la procedència dels diners, ni dels regals. Com a màxim, «és un error».

Cinc mesos després d'esclatar el cas, Ribó es va dignar a comparèixer aquesta setmana en una comissió (no en el ple) del Parlament. Ho va fer a contracor, re­nyant els diputats de l'oposició i amb el posat arrogant que el caracteritza. En qualsevol país amb un sòlid sistema democràtic, Ribó hauria renunciat al seu càrrec el mateix dia que es va conèixer que havia acceptat la invitació d'un empresari sospitós d'haver finançat il·legalment un partit polític. A Catalunya, no. A Catalunya primer es mira si és dels «nostres» o dels «altres». Si és dels «nostres», impunitat total. I com que Ribó ho és, i bons serveis que ha prestat a la causa, endavant les atxes.

Ho va deixar ben clar el portaveu de la CUP. El mateix Carles Riera, que a vegades fa la impressió que qualsevol dia sortirà al carrer amb un trabuc, es va convertir de sobte en un xaiet, genuflex davant el síndic de greuges. Submissió en lloc de control parlamentari. Segons Carles Riera, denunciar que Rafael Ribó accepti viatjar totalment gratis amb un empresari del 3% és «atacar la institució del Síndic de Greuges». Ni un advocat defensor ho hauria fet tan bé com Carles Riera. Sense vergonya, va destacar «la trajectòria globalment positiva de la Sindicatura amb vostè». Qui ha vist i qui veu la CUP! Aquells joves bel·ligerants amb la corrupció i les corrupteles van firmar el certificat de defunció el dia de l'abraçada de David Fernández a Artur Mas. Aquell dia, van entrar en el sistema. Des d'aleshores, ultranacionalistes i prou. La República ens està quedant molt eixe­rida.