El passat juliol el TC va publicar dues sentències sobre l'aplicació de l'art. 155 a Catalunya, magníficament explicades per G. Pérez Sánchez, catedràtic de Dret Constitucional, el 22-VII en aquest diari. N'extrec tres frases: «L'autonomia de les comunitats autònomes no pot de cap manera oposar-se a la unitat de la Nació» (llegeixin Estat); «una comunitat autònoma no és cap ens sobirà sinó que, per contra, està sotmès a la Constitució»; «el diàleg [entre les comunitats i l'Estat] no pot versar sobre la subjecció o no a les regles i principis jurídics». Més clar, aigua: la Unitat d'Espanya i la Constitució passen per davant de qualsevol diàleg. (No es pot dialogar ni tan sols sobre el que permet o no la Constitució, per exemple, consultes referendàries, vist que hi ha interpretacions diferents?) Sic, facta. Altrament, el TC va deixar clar un altre principi: les CA poden publicar als seus butlletins o diaris oficials resolucions, actes, acords o disposicions normatives sense l'autorització del Govern central, les quals, per aquest fet de fer-ho sense ser autoritzades, no queden invalidades automàticament. (No entenc com es menja aquest principi: no s'invaliden, però es poden publicar sense que tinguin cap eficàcia?).

Ara tenim postposat fins al 19-XI (després de les eleccions) el judici contra el president de la Generalitat Quim Torra acusat de desobediència per no despenjar cartells favorables als presos polítics del balcó de la Generalitat amb jutges recusats. L'inhabilitaran en ple exercici? S'han fet tantes martingales judicials perquè els electes democràticament pel poble no poguessin exercir com a tals, que tot Europa sap que, aquí, la separació de poders deixa molt a desitjar, encara que el Rei proclami que «les institucions funcionen». Cal esperar una nova tardor calenta per a la cúpula judicial, i no només per les conseqüències de la sentència de l'1-O. Al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem (TS), Carlos Lesmes, se li acabà el mandat el passat desembre, però l'acord entre PP i PSOE per posar al seu lloc Manuel Marchena va saltar pels aires per una indiscreció política, un whatsapp d'Ignacio Cosidó. La majoria requerida al Congrés per designar nous vocals del Poder Judicial és de tres cinquens (210 diputats) i la suma de PP i PSOE, no hi arribava. Calia comptar amb Unides Podem (UP) o Cs (i aquests sempre han dit que no estaven per aquesta mena de pactes a l'ombra). Els cappares de la justícia saben que els polítics no tenen pressa. I menys ara, quan ja sabem del cert (com ja es preveia) que tindrem eleccions el 10-XI: Sánchez vol delmar Cs i UP i esperem que el tret no li surti per la culata.

Amb el Tribunal Constitucional (TC), quatre magistrats del qual s'han de renovar el novembre, passa el mateix dels tres cinquens, i això que es preveu que hagi de resoldre els recursos d'empara que es presentin contra la sentència del TS per a l'1-O, pas que és obligat per acudir després al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). A més del president, José González Rivas, s'han de renovar Encarna Roca, vicepresidenta del TC, Andrés Ollero i Fernando Valdés Dal-Rei. El PP sap que hi perdrà poder perquè, ara, dels dotze magistrats, vuit hi són propers; dels quatre a renovar, dos seran afins al PSOE, un al PP i l'altre està per veure com jugaran Cs i/o UP. Possiblement segueixi amb majoria conservadora i el nou president, elegit pels dotze membres del TC un cop renovat, sigui Pedro González Trevijano, que ha encapçalat aquests darrer anys aquests sector conservador (quedarien 7-5, tot i que no es descarta el magistrat progressista Juan Antonio Xiol).

I quan serà la sentència? El 16-X farà dos anys de presó preventiva per als dos Jordis. Segons la llei, això seria el màxim de temps possible. La sentència hauria de ser abans, si no es passen la llei pel forro i declaren una pròrroga, cosa que ja seria un escàndol. Però hi ha dos problemes. Primer, el 14-X, dos dies abans, hi ha la vista del TJUE sobre la immunitat de Junqueras per ser europarlamentari i aquest ha demanat que la sentència no es publiqui abans de saber-ne el resultat. (Gosaran Marchena i els seus adlàteres dictar-la sense esperar què diu el Tribunal de la Unió Europea? Possiblement). La qüestió era si es podia prohibir l'accés a l'eurocambra a un pres preventiu elegit; si ja és condemnat, ha deixat de ser preventiu i no hi ha qüestió. Ergo, juguen factors per preveure la sentència la primera quinzena d'octubre, ben separada de la hipotètica campanya electoral per a les noves eleccions que començaria l'1-XI, no fos cas que la resposta catalana denominada Tsunami Democràtic fos massa roent. I aquest és el segon problema: alguns polítics voldrien el veredicte després de les eleccions.

Per postres, la presidència de l'Audiència Nacional (AN) s'ha de decidir aquest mes. S'hi presenten José Ramón Navarro, actual president, i el jutge central d'instrucció Ismael Moreno, de tendència conservadora. Sembla que per la seva experiència davant de l'AN, Navarro continuarà. Ull viu! És l'home que el 20 de gener començarà a jutjar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i la cúpula de la conselleria d'Interior.

La continuïtat de l'actual fiscal general, María José Segarra, també penja de la composició del Govern central. Segarra es trobà al capdavant d'una institució dominada pels Fiscals de Sala del Suprem, una categoria a què ella encara no havia accedit, cosa que comportà dificultats per exercir el comandament. Es creu que el govern podria optar per un polític amb formació jurídica per reforçar-ne l'autoritat.

I, tot això, sense comptar la causa oberta al Jutjat número 13 de Barcelona contra l'1-O, amb una trentena d'investigats, molts d'ells alts càrrecs del govern, contra els que es vol actuar amb mà de ferro. No som, doncs, en cap situació normal: naveguem en l'anormalitat de l'onada del 155. I la prova és que Sánchez ja no parla d'Estat plurinacional, com va fer en l'entrevista amb l'Évole, sinó de «territoris». I ara mateix, si es vol un mínim d'estabilitat al «territori» català, el meló que s'hauria d'obrir immediatament és el dels pressupostos del 2020. Després de dos anys de pròrrogues, l'executiu català necessita aprovar els comptes i busca socis possibles: la CUP s'ha ofert, sempre que es refaci la unitat independentista i es girin com un mitjó les polítiques públiques; els comuns i el PSC-PSOE estenen la mà, aquests darrers per cercar una pausa en la bel·ligerància contra l'Estat. L'ombra d'Iceta és allargada.