Professionals del sector aeronàutic i afeccionats al món de l'aviació comercial de passatgers probablement han sentit parlar del projecte «Sunrise» (Començar el dia) de la companyia aèria australiana Qantas. No obstant això, més enllà d'ells, aquest projecte sol ser bastant desconegut i és per això que li he volgut dedicar aquest article. Perquè no en va representa una aposta molt important pel futur dels viatges en avió del que s'anomena ultrallarga distància.

Aquest projecte tracta, ni més ni menys, que d'establir cap a l'any 2022 o 2023 vols comercials non-stop o sense parada de 19 hores -o més- entre els aeroports de tres ciutats australianes -Sydney, Brisbane i Melbourne- i els de Nova York i Londres. Uns vols la missió dels quals és doble: d'una banda, reduir el consum de combustible per part de la companyia, perquè un avió que no ha d'aterrar per fer una escala i després enlairar-se de nou consumeix menys que un que l'ha de fer; i, de l'altra, satisfer els desitjos de molts viatgers que prefereixen haver d'estar unes hores més a dintre de l'avió que haver de fer una escala o prendre un vol de connexió.

Per avançar en el projecte esmentat sense sobresalts i tenint present que es tracta de volar més o menys 10.500 milles tancats dins de la cabina d'un avió, la companyia no vol escatimar estudis mèdics i científics que avalin la viabilitat pel que fa la salut dels ocupants de l'aeronau. I aquests estudis entraran en la fase més concreta i experimental el proper mes d'octubre i els dos següents, abans d'acabar aquest any. La companyia va anunciar a finals d'agost que un grup de metges i científics d'universitats del país treballen ja per investigar els possibles efectes i conseqüències en l'estat físic i mental dels qui vagin a ser les tripulacions i passatgers dels futurs vols. Per a això, s'han programat tres vols de prova en sengles avions B787-9 que han de sortir de la fàbrica Boeing durant els mesos d'octubre, novembre i desembre i que una vegada rebuts per la companyia per al seu ús s'estrenaran amb tres vols especials no comercialitzats.

Des de Seattle, on són fabricats, dos avions volaran en buit a Nova York i un tercer a Londres, i des d'aquestes ciutats a Sydney. I ho faran amb tan sols 40 persones a bord entre pilots, tripulants de cabina i passatgers seleccionats entre empleats de l'empresa. Aquests quaranta conillets d'índies seran sotmesos a monitoratge de les seves constants vitals, estat de vigília i d'atenció i altres aspectes del comportament mitjançant rellotges intel·ligents i altres instruments de mesurament. En el cas dels pilots se'ls efectuaran a més electroencefalogrames. Les hipòtesis de partida són que no hi hauria d'haver grans canvis respecte dels ja existents vols de 17 hores de durada que en l'actualitat ofereixen i operen la mateixa Qantas i Qatar, posseïdores dels rècords de durada de vols comercials regulars. Tanmateix, els oferiran exercicis per la circulació de la sang en previsió de trombosis venoses, estones de meditació i relaxació, menjars adaptats als horaris i control de la llum, principalment.

Tot i que les proves es faran en avions del model abans esmentat, i amb només 40 passatgers dels 300 que tenen de capacitat, el projecte no inclou de moment quin avió i de quin fabricant seran els escollits quan sigui el moment d'establir els nous vols de 19 hores. Encara està per determinar si podria ser un A350 de fuselatge estès o un B777X.

Abans d'acabar, vull recordar que Qantas va establir fa vint anys, l'any 1989, el rècord de durada entre Londres i Sydney amb un vol efectuat per un B747-400 ocupat per només 23 persones, tripulació inclosa. I que Singapore Airlines també va establir un rècord de llarga distància i durada -18 hores i mitja- entre Singapur i l'aeroport novaiorquès Newark de Nova Jersey.