S'apuja el petroli, s'apuja l'or, s'apugen els lloguers! -crida una dona al metro.

De seguida, després d'una pausa teatral, afegeix a través del megàfon que potser ha robat a un sindicalista:

- Ho dic perquè estiguin vostès informats.

Diu també que ella no canta boleros ni disposa d'aquesta cartilla de família nombrosa que exhibeixen altres pobres al soterrani. No sap fer res, afirma, excepte repetir els titulars de la premsa. Encara que no compra els diaris, llegeix la primera pàgina dels que estan exposats als quioscos. Als ocupants del vagó ens resulten curioses aquestes precisions i aixequem la vista de les pantalles dels nostres mòbils per escoltar-la. Informa ara que Putin ha adquirit tones d'or, i que això del petroli es deu a uns atacs amb drons a les refineries saudites.

- A Trump -matisa- li importa un rave perquè els EUA s'autoabasteixen. Li surt el cru per les orelles.

Tot això ho han dit a primera hora a la ràdio, mentre m'arreglava per sortir. Però ho vaig sentir com qui sent ploure, sense prestar-li atenció, com si hagués posat un disc de meditació transcendental dels continguts del qual acostumo a desconnectar quan fa dos minuts del seu inici. En la boca d'aquesta indigent, però, les notícies del dia adquireixen una significació nova. Revelen el seu absurd i l'absurd, en general, del món amb una eficàcia sorprenent. De fet, tots romanem embadalits, com si assistíssim per fi a un telenotícies veritablement il·luminador.

- L'església alemanya -continua- discutirà, contra el criteri del Vaticà, assumptes relacionats amb la sexualitat dels seminaristes i el celibat dels capellans.

La dona cau llavors en un silenci dramàtic d'uns dos o tres segons de durada i declara, provocant un aplaudiment general, que d'Espanya no pensa pronunciar-ne una sola paraula.

Finalment ens aconsella no llegir l'horòscop d'avui i després recorre el vagó amb un got de plàstic en què van caient les monedes com la pluja fina sobre la terra seca. Quina gran lliçó de màrqueting!, em dic.