Cartes

Fidel Rincón GIRONA

S'ha transformat en una religió. És un recurs fàcil per argumentar a favor de la consciència social. Fa de l'home un déu capaç de fer pessigolles a la terra. Amb motiu de l'última gota freda a Espanya s'ha tornat a posar en boca de populistes i altres col·lectius catastrofistes.

A la terra hi ha canvi climàtic des de fa milions d'anys, abans de l'existència de l'home, la qual cosa demostra la nul·la influència d'aquest. Ara es vol fer del canvi climàtic un fet d'una generació, tot oblidant els milers d'anys de les neus perpètues al planeta, de l'existència i fi dels dinosaures. I l'home encara havia de venir.

Totes les cròniques de la gota freda començaven recordant que les inundacions no passaven des de feia 20 anys, 50 anys€ Però tenien precedent.

I el pitjor d'aquesta onada és que fa enemics els que argumenten en contra del pretès canvi. S'ha transformat en ideologia. I a favor del corrent qualsevol bajanada serveix per posar l'ai al cos dels crèduls. Ara resulta que ni es pot menjar carn, ni llet, ni viatjar en avió o vaixell€ Mare de Déu. Sobre l'extinció d'algunes espècies cal recordar que al llarg dels temps no sempre han existit les mateixes. Han desaparegut, se n'han creat de noves€

Finalment cal posar l'èmfasi en un tema econòmic. A favor del canvi climàtic s'aboga per l'ús d'energia alternativa que no sempre és la més barata ni sostenible. Aquesta energia té un preu. Bancs i altres inversors estan presents en el seu finançament i, òbviament, afavoreixen la teoria del canvi climàtic. Us heu preguntat qui paga els viatges de la noia nòrdica que és la icona de les mobilitzacions escolars? Sí, sí€ Un banc.

De retruc, aquesta lluita té un valor que reconeix. Hi ha mesures que creen un àmbit més sa i educatiu per a les futures generacions. Perfecte, però atribuir el canvi climàtic a l'home és pura demagògia i acaba tapant algun negoci inconfessable.

Egopolítica

Josep Serra Quintana GIRONA

Tristament estem constatant que la classe política, tots i a tots els nivells, ve a prioritzar el seu propi ego en l'exercici de les seves funcions, anteposant els seus interessos als de la societat que haurien de servir. Ja gairebé no recordem quan els líders tenien classe i altura de mires, se sacrificaven fins i tot postulats de partit per al bé comú.

La geopolítica ha donat pas a l'egopolítica, una involució cap al personalisme mediocre en el millor dels casos, ja que a la majoria d'ells res els satisfà més que el seu propi èxit, que consisteix només en el fracàs aliè.

El clàssic vol gallinaci que no ens porta enlloc, però ells es conformen a viure al seu corral a costa de tots.

Catalunya, sota pressió d'estat d'excepció

JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC

Per poder governar se'ls acut fer-ho amb l'article 155, un pas més de retrocés pel criteri polític espanyol. Nosaltres com a poble veiem amb claredat el que ens pertoca decidir davant les imposicions de la dreta, on només tenen la dèria d'esclafar el nostre sentiment. Actuen contundentment per desestabilitzar la unió que tenim com a ciutadans d'un poble dintre un estat autoritari. Haurien de pensar en com acceptar una plenitud de diàleg, on la seva mancança es fa cada cop més tensa. Raó per la qual als catalans ens preocupa l'estat d'excepció. No tenen l'ètica política, ni la formació adient, per baixar d'aquest pedestal.

Aquesta fornada de polítics formats amb el menyspreu a Catalunya ve forjant un estatus d'odi com mai hem conegut els catalans. Deuen voler ressuscitar la doctrina que el Caudillo Franco va imposar amb la seva dictadura tan longeva, fent un retrocés a la història passada. Temps on la intolerància va perdurar i encara avui la sentim fins i tot quan respirem. Aquests novells desconeixedors dels drets humans estan a voler forjar el laberint de la discòrdia, per deixar volar la convivència i no cercar la solució del divorci existent entre Catalunya i Espanya. S'encaparren a declarar l'estat d'excepció pels catalans, per frenar el que ja està escrit i que s'aconseguirà amb la unitat de tot un poble que vol llibertat.