La ficció de Matías Crowder
Jordi Turon Valentí girona
El dia 22, Diari de Girona publicava l'article Català versus castellà, de Matías Crowder, un argentí català. Sembla, pel que es desprèn de la seva prèdica, que li agradaria tenir èxit com a escriptor. I sembla també que, encara que diuen que és periodista, la ficció és el seu fort. Per demostrar el seu perfecte bilingüisme, diu: «Vaig a veure Mascotes II al cinema amb la meva filla. A meitat de pel·lícula m'assabento que és en català [...]». Ostres!, penso, vet aquí el típic geni despistat. Referint-se a la seva filla, comenta: «Per cert, que el seu català, amb només deu anys, és molt més depurat que el de Jordi Cuixart o el de Jordi Turull, d'acord que no es necessita molt per a això». I ara, deixant de banda la casualitat que siguin dos catalanoparlants empresonats, m'estufo per aquesta lloança als mestres de català. Renoi, quina diferència amb els que van ensenyar Cuixarts i Turulls. Ara, això sí, abans del final em va fer emprenyar, el periodista escriptor. Diu: «Aquest diari publicava aquesta setmana la queixa d'un pacient que, a l'hospital de Figueres, el metge, que parlava espanyol, s'havia negat a parlar-li en català». Home, la ficció per a les novel·les, senyor Crowder: qui vulgui comprovar que l'article del DdG deia que qui s'havia molestat era el metge perquè el pacient li parlava en català, li'n dono el titular i la data: «Un metge de l'hospital de Figueres va recriminar a una pacient que parlés en català» (DdG, 16/9/2019). I el bon senyor argentí català acaba l'article titllant d'imbècils els altres. Renoi! Renoi! Que els déus ens donin el que, de moment, més falta ens fa: paciència.
Perquè és fals
Jesús Domingo Martínez GIRONA
L'expressió «escola segregada» va sorgir al segle XIX als Estats Units en la lluita contra la discriminació racial a les escoles que escolaritzaven per separat els nens blancs i els negres degut a la menor valoració d'aquests darrers. La supressió de l'escola segregada va ser una gran victòria de la democràcia i de la igualtat de drets de tots els ciutadans. Des d'aleshores s'entén la paraula segregació com una forma de discriminació, sovint per raó de raça i, en alguns països, també per sexe.
Durant molts anys, als països del nostre entorn, també hi va existir una educació segregada, que oferia a nenes i nens un currículum i facilitats educatives diferents; amb això es perpetuaven una situació i uns rols socials que avui s'han superat. Aquest tipus d'educació ja no es dona a casa nostra, per la qual cosa és fals dir que una escola diferenciada segrega.
«Stranger things»
Mercè Mercade girona
He caigut a la trampa. Sí, jo també m'he enganxat a Stranger things. No me'n penedeixo. Fins ara, boníssims diàlegs, escenografia, guió, retrat dels 80... Porto dues temporades i 6 capítols i mig de la tercera i m'han perjurat que el final em deixarà sense paraules.
Soc dona, jove, en certs aspectes fins i tot rebel, i m'identifico força amb les lluites a favor dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI del nostre temps. Sí, hem d'educar ciutadans tolerants i respectuosos, però no tenim dret a donar-los gat per llebre.
A aquells que foren adolescents o joves als anys 80 els pregunto: és realista i coherent amb el context social d'aleshores la conversa als lavabos entre l'Steve i la Robin al penúltim capítol de la 3a temporada d'Stranger Things? O és la cullerada que tard o d'hora havia de posar Netflix -previ pagament del lobby- de manera menys natural que el mateix demogorgon?
Sospito que els Srs. Duffer no imaginaven així aquesta escena quan el 2016 van treure aquella primera temporada innocent i sense agosarada expectativa d'èxit que ha sigut Stranger Things. Lluitar pels drets sí, manipular la història a través d'una sèrie viral entre gent de tota edat i condició, no. Gràcies.
Inútils!
jaume Paradeda Pla Riudarenes
Quan a una persona se li diu inútil s'ho podria prendre com una ofensa. Una altra cosa seria que el seu comportament fos el d'un inútil, que no serveix per al càrrec pel qual se l'ha votat; llavors podríem dir que és un qualificatiu. El senyor Sánchez va desbancar el senyor Rajoy dient que aboliria la Llei Mordassa, la reforma laboral i un seguit de lleis perjudicials per als treballadors i les treballadores. Res de res. Eleccions i més eleccions. Tornarem a sentir la cantarella habitual, que abaixarem els preus dels habitatges, millorarem les pensions, acollirem els sensesostre... Res de res. Això sí, no ho diran, però ho faran, ajudaran als bancs, les elèctriques, permetran la degradació del planeta i afavoriran les empreses de l'Ibex 35, que en realitat són les que manen. Tot això és el que ens espera fins al deu de novembre, «y si esta historia os parece corta volveremos, volveremos, volveremos a empezar». Són uns inútils? Jo què sé, com a mínim uns incompetents. Ep! Segons el meu parer! Arranquem la República Catalana, i atents amb els nostres polítics, que no són gaire millors!
Thomas Cook
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Dilluns ens vam assabentar que el tour operador britànic Thomas Cook havia fet fallida i des del Govern del Regne Unit començaven a repatriar els turistes afectats. El dimarts comencem a saber més sobre com això afecta els turistes que es troben al nostre país i que havien contractat aquesta agència, així com també quants treballadors es quedaran sense feina i, per acabar, amb dades de la mateixa empresa, com tres alts càrrecs s'han embutxacat quasi 40 milions d'euros en els últims dotze anys. Tornem a trobar sous milionaris en empreses que fan fallida i que segurament hauran de ser rescatades amb diners públics. No és estrany que la població estigui indignada amb els sous d'aquests directius i la manca de cap mena de correctius, tot insistint en un model que sols sembla afavorir els privilegiats rics de sempre.
