27 de setembre de 2019
27.09.2019
Diari de Girona

La pregunta és quan

26.09.2019 | 23:59
La pregunta és quan

Somerset Maugham sostenia que si hagués de viure amb algú un mes en una illa deserta, preferiria abans un veterinari que un primer ministre. I això que per la seva vila de la Costa Blava hi va arribar a passar fins i tot Winston Churchill. Si hagués conegut els presidents que ha patit Catalunya els últims temps, hagués preferit fins i tot els pacients del veterinari.

El còctel que estan muntant només pot acabar d'una manera: explotant. Vet aquí els ingredients: l'expresident fugat i el president que no exerceix relacionen una acció policial amb campanyes contra l'independentisme; l'excantant que va aparcar els principis i mai més els ha trobat declara que l'única sortida és la confrontació amb l'Estat; la TV del règim un dia entrevista exmembres de Terra Lliure com si fossin ciutadans exemplars i l'altre obre el telenotícies assegurant que les detencions de nou presumptes terroristes són «una operació policial contra l'independentisme»; afegeixin a tot això la candidesa d'un grapat de joves que creuen que poden arribar a ser uns herois, quan en realitat estan essent utilitzats com a carn de canó per la gent que s'ho mira des del despatx oficial. Amb aquest panorama, la pregunta no ha de ser si ocorrerà alguna desgràcia irreparable, sinó quan.

El president els diu que apretin, i ells apreten, ves, què han de fer, si són joves. I només hem posat uns petards, i ai, ningú pensava que en el moment de l'explosió passés algú per allà, i vaja, resulta que hi ha un mort innocent, i un altre que ha quedat lisiat, i bé, són danys col·laterals, apreteu, vosaltres apreteu. I Presidentorra, compungit i quasi plorant, assegurarà que ell no es referia a això amb apreteu, i amenaçarà amb querelles qui gosi relacionar els seus apreteu amb un atemptat mortal, que ell sempre ha defensat la via pacífica i mai ningú aconseguirà convertir l'independentisme en violent i blablabla. Però vosaltres torneu a apretar, ara amb més compte si pot ser. Apreteu, apreteu. I els joves apretaran, i si ja hi ha hagut un mort, tampoc no ens hi hem de mirar gaire d'aquí endavant, ves, on n'hi cap un n'hi caben dos, apreteu, apreteu.

I vinga suats acudits tipus «jo també tinc olles a casa, hi! hi! hi!», i vinga declaracions del Govern (d'un Govern, per Déu!) assegurant que els detinguts són innocents, i vinga declaracions de «plantar cara» i d'«enfrontament», ignorant el que passa pel cervell d'un jove quan sent aquestes coses de boca dels seus líders. I els detinguts confessen que volien cometre atemptats, però sense fer mal a ningú, mireu si són bons nois, catalanets de debò, només farien mal sense voler, i això no compta. I sí, és la mateixa excusa que va fer servir ETA en l'atemptat d'Hipercor, però que ningú ho esmenti, que això equival a equiparar el nostre pacifisme amb aquella banda terrorista, i això sí que no. Però apreteu, vosaltres apreteu.

I al final, oh, sorpresa, el jutge envia tots els detinguts a presó, acusats de terrorisme. Hauria de ser suficient perquè un president, si tingués dignitat, dimitís per les seves paraules. Si tingués dignitat, per tant, la cosa no va per Presidentorra, a qui Déu guardi molts anys en la presidència. Quanta dignitat, diuen encara...

Potser sí, Somerset Maugham coneixia els polítics llacistes, i es referia a ells quan va escriure que «la gent no busca raons per fer el que vol fer, busca excuses».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook