27 de setembre de 2019
27.09.2019

Reflexions

26.09.2019 | 23:59

Dos fets dels darrers dies condueixen les reflexions d'aquest article. El primer és la detenció de membres dels CDRs a Sabadell acusats de voler atemptar entre l'1 d'octubre i la publicació de la sentència. No soc qui, ni tinc informació per decidir si les acusacions són certes o no, hi ha jutges que ho decidiran. Però m'ha sorprès (o potser no) la reacció de l'independentisme perquè no han protestat per l'acusació de terrorisme, que es pot discutir, sinó en general. Com a mostra, la de Josep Maria Terricabras, un filòsof a qui respecto i avui eurodiputat d'ERC, que en un tuit va dir «la repressió contra l'independentisme continua. Escàndol antidemocràtic que omple de vergonya i ràbia qualsevol persona decent. Confio que Europa ho vegi finalment!». Altres han dit que l'Estat vol fer veure que el moviment independentista és violent. Amb el màxim respecte, tenen la informació necessària per assegurar que els acusats ho són injustament? Ho han autentificat? Compte amb el que s'afirma perquè els Mossos van detenir dos dels acusats per actes violents fa poc (suposo que els Mossos no deuen ser antidemocràtics ni actuen en nom de l'Estat repressor).

Si l'independentisme vol mostrar que és pacifista com crec que majoritàriament és, el que hauria de fer és constatar si el que diuen les forces de l'ordre és cert o no i llavors donar la seva opinió. La millor demostració del pacifisme d'un moviment és la seva capacitat per desemmascarar elements no pacifistes, aïllar-los i no defensar a tothom que es digui del moviment sense més ni més. L'actitud de l'independentisme sortint a defensar els acusats sense fer cap comprovació és més pròpia d'una secta que d'un moviment democràtic.

Els CDRs han protagonitzat actuacions no democràtiques. Per posar només un exemple elemental, però del qual puc parlar perquè ho he constatat. Alguns CDRs han anat a les seus de partits polítics no independentistes (alguns d'esquerres) i han pintat les entrades de groc i/o amb símbols feixistes, i quan algun dels membres del partit afectat els ha demanat per què ho feien han respost que això és llibertat d'expressió (de veritat?). S'imaginen què passaria si els no independentistes anessin a pintar les entrades de locals de CDRs dibuixant signes feixistes? Quan els CDRs pinten o trenquen els vidres d'altres partits els independentistes democràtics i pacifistes haurien de denunciar-ho, però prefereixen mirar a un altre costat. Ara, quan es planteja si alguns volen anar més enllà, prefereixen fer pinya en comptes de voler saber què hi ha de cert.

Una cosa semblant va passar amb certs mestres després del pseudoreferèndum de l'1 d'octubre. Alguns pares, tant me fa que alguns fossin guàrdies civils o policies, van denunciar que els seus fills havien sortit de l'escola plorant pel que els havien dit alguns mestres. La reacció del Govern català i els independentistes va ser defensar els mestres sense distinció. Penso que la defensa de veritat dels mestres i de l'escola requeria una investigació de què havia passat i distingir els qui havien actuat correctament dels que no ho havien fet que segur eren una minoria molt petita. La defensa de l'escola és voler saber què ha passat i destriar el gra de la palla.

La segona notícia és l'anècdota (o no) d'una parella passejant a qui uns independentistes els varen envoltar cridant en to d'insult «federalistes». Espero que molts independentistes entenguin que l'anècdota supera el caràcter d'anècdota per passar a alguna altra cosa. Per començar els diré una cosa que molts obliden. El nacionalisme ha estat a la base, ha provocat una majoria de les guerres. No cal anar gaire lluny per constatar-ho, a Europa la majoria de les guerres i n'hem tingut un munt, han tingut l'origen en els nacionalismes excloents i enfrontats (llegeixin Stefan Zweig quan descriu l'ambient creat a Àustria a l'inici de la I Guerra Mundial). Que jo conegui, el federalisme mai ha provocat una guerra. El federalisme, tot al contrari, ha sigut la solució a molts problemes. El federalisme europeu va néixer després de la II Guerra Mundial amb el Manifest de Ventotene, redactat al juny del 1941 sota el títol «Per una Europa lliure i unida. Projecte de manifest». El seu autor principal va ser Altiero Spinelli i els autors el van redactar a l'illa de Ventotene, on estaven presos per oposar-se a Mussolini. El manifest va restar amagat perquè els carcellers no el trobessin, però a la fi de la guerra es va donar a conèixer. Spinelli, considerat el pare del federalisme europeu, va ser un dels impulsors de la UE i diputat al primer Parlament Europeu. Des de 1945 Europa ha tingut el període més llarg de la seva història sense guerres (del 45 al 91 amb la guerra dels Balcans, que, tot i la seva crueltat, va ser una guerra limitada). És obvi que Europa no és una federació però l'esperit de Spinelli i el federalisme van ser a la base de la creació de la UE actual.

Avui al món el 40% de ciutadans que viuen en democràcia ho fan en règims federals i el federalisme és acceptat com una forma de solució de problemes complexos perquè es basa en el diàleg, la negociació i el pacte, que molt sovint serveix per teixir les complicitats necessàries per solucionar conflictes. El federalisme està al darrere de la creació dels organismes internacionals que tracten de trobar solució a problemes com el canvi climàtic i vol potenciar-los.

Sorprèn que algú encara no sàpiga que el federalisme és progrés, és civilització. Llençar el mot federalista com a insult pot ser molt benvingut per l'independentisme, que sempre l'ha menyspreat, segurament perquè, si hagués triomfat, la seva lluita nacionalista deixaria de tenir sentit. Realment que al segle XXI algú sigui capaç de fer servir el federalisme per insultar resulta patètic i d'una incultura considerable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook