28 de setembre de 2019
28.09.2019
Diari de Girona

Atrapats per les seves mentides

28.09.2019 | 01:01
Atrapats per les seves mentides

Quan s'escrigui la història de Catalunya en el període que va des de l'elecció d' Artur Mas com a president de la Generalitat fins passats uns quants anys –amb l'esperança que no en siguin masses- es dirà que tot fou fruit d'una gran mentida. A peu de pàgina s'esmentarà la consellera Clara Ponsatí: «La declaració d'independència va ser un brindis al sol, no estàvem en condicions de portar-la a la pràctica». Però, tanmateix, no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar, ni pitjor cec que aquell que no vol veure.

Aquesta ha estat de nou una setmana horribilis per a la política catalana i, de retru,c per a tot Catalunya i la seva dignitat com a país. Des del mateix moment en què Quim Torra fou elegit president de la Generalitat (i, de retruc, màxim representant de l'Estat a Catalunya) per una majoria parlamentària que era, i segueix essent, minoria electoral, va deixar clar davant els diputats electes que la seva voluntat era fer de vicari o de majordom d'en Carles Puigdemont. Plàsticament, ho va significar no ocupant el seu despatx i fent servir tots els racons de Palau, com si d'un «papamòbil» es tractés, per exercir un càrrec que, per definició, representa a tots els catalans i no només a un part.

El vicari general a Catalunya del «fugit» no té fusta de president. Torra era i segueix essent un activista de l'independentisme. En Puigdemont el coneixia prou bé i sabia, per tant, que mai no donaria la clau i el duro a un tercer. En aquests dos fets –activista i subaltern– es fonamenten els seus discursos en el Parlament i les seves declaracions als mitjans. En Torra és i sempre serà un foraster des del vessant institucional. Per això menysprea els espanyols, degrada l'oposició, renya els Mossos quan aquests, en compliment del seu deure, colpegen els CDRs –s'ha publicat que tots els membres de la seva família militen en aquesta formació revolucionària– i abona sempre la desobediència vers les lleis, les resolucions judicials i totes les institucions de l'Estat.

En Torra i els seus «tontos útils» estan instant un nou 155 que els vingui «a legitimar» tant pel que fa a la seva manifesta incapacitat per governar com pels improperis usats en aquest tram d'una legislatura inútil per al país.

Així, l'espectacle parlamentari d'aquest dijous ens mostra fins a quin punt la CUP, i principalment JxCat –l'antiga i moderada Convergència que en una «miríada de grupuscles malavinguts només lligada per l'argamassa dels poder» ha esdevingut, diu Lola García a La Vanguardia– i ERC, es troben atrapats en les tones i tones de mentides que venen descarregant damunt nostre amb l'ajut dels propagandistes del règim independentista, en contra del qual són molt pocs els catalans que s'atreveixen a aixecar la veu, imitant els porucs que varen deixar fer a Hitler una Alemanya nazi, que encara avui els avergonyeix.

És ben cert que l'independentisme no és ni una doctrina ni un pensament ni una abraçada a batre. Tot i que l'independentisme representat per ERC, JxCat, la CUP, l'ANC i Òmnium té un tarannà cívic i pacífic, aquesta constatació, com va escriure ahir en Luis Mauri a El Periódico, «no exclou que la mescla explosiva d'Agitprop, fervor, impostura, frustració i intransigència que s'agita en la coctelera del «procés» pugui haver portat alguns membres del moviment (independentista) cap a posicions extremistes», com sembla que és el cas dels set militants dels CDRs empresonats per decisió judicial i acusats de terrorisme, entre altres motius perquè dos d'ells s'avingueren a declarar que preparaven actes de sabotatge amb motiu de l'1-O.

Totes les organitzacions més amunt esmentades i el mateix Govern de Catalunya farien bé si s'aturessin a pensar quin és el seu grau de culpabilitat en origen sobre uns fets que trenquen l'eslògan de «som gent pacífica» i que porta a donar la raó a Rivera i a incomodar Sánchez, l'únic líder polític espanyol que ha apostat per entaular un diàleg franc entre la Generalitat i el Govern d'Espanya. Mirin si em som de rucs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook