Aquest diari informa acuradament sobre les conseqüències de la fallida i liquidació de Thomas Cook. Sobre el com i el perquè s'ha arribat a la fallida, faig una síntesi d'aspectes que considero claus i rellevants i que val la pena que siguin coneguts per aquells lectors interessats en el que es pot considerar una crisi empresarial europea de gran importància.
Abans de continuar, ha de quedar clar que es tracta d'una liquidació voluntària amb efecte immediat judicialment tramitada i gestionada que va demanar el consell d'administració de Thomas Cook.
La petició de liquidació es va presentar just quan mancava una setmana per al tancament de l'exercici fiscal 2018-2019 de Thomas Cook, que va des de l'1 d'octubre fins al 30 de setembre. Amb el factor agreujant d'haver de fer front a la temporada baixa o d'hivern, que es desenvolupa amb menys ingressos habitualment.
La fallida i liquidació es refereix a les seves empreses -en principi les britàniques-, en les quals tenia el control accionarial majoritari. La fallida de moment no afecta l'activitat d'algunes participades estrangeres en les quals tenia una part minoritària.
La va demanar davant la seva impossibilitat d'aconseguir més marge de temps per continuar operativa i que comportava avalar amb crèdits nous la seva situació de desequilibri patrimonial o fallida tècnica.
Previsiblement la situació financera i el balanç de situació eren d'insolvència i també de manca de liquiditat.
El desencadenant de la petició de liquidació ha estat la pressió i postura inamovible dels bancs, principalment Royal Bank of Scotland i Lloyds, que demanaven al consell d'administració que aconseguís 200 milions més en aportacions per augmentar el capital.
Aquesta liquidació s'ha distribuït amb dos lots: d'una banda, els TTOO i la companyia d'aviació, i, de l'altra, les agències minoristes i la divisió de manteniment dels avions.
El desequilibri patrimonial ha estat agreujat per les compres especulatives d'accions per inversors «baixistes» i per inversors voltors ( hedge funds) que van estar comprant CDS ( Credit Default Swap), com a producte que aposta per cobertures davant impagaments. Es calcula que els especuladors poden haver guanyant un mínim de 250 milions de dòlars americans amb les seves operacions i derivats.
El valor en borsa de Thomas Cook havia anat baixant des de fa anys: dels 5.000 milions de lliures esterlines el 2007 fins a 50 poc abans de la fallida.
La liquidació judicial s'ha distribuït en dos lots: d'una banda, els TTOO (majorista) i la companyia d'aviació i, de l'altra, les agències minoristes (al detall) i la divisió de manteniment dels avions.
Els afectats són un gran nombre de persones, empreses i institucions: clients, agències de viatges receptives en les destinacions i emissores al Regne Unit (més de 560 tancades immediatament), hotelers proveïdors d'habitacions, empreses de trasllats i excursions en autocars, empreses de cotxes de lloguer, guies turístics i d'excursions, altres empreses de l'oferta complementària, accionistes (aquests ho han perdut tot), els bancs que havien fet préstecs sense garanties, companyies d'assegurances i altres professionals, a més de l'administració britànica pels costos de repatriació.
La depreciació de la lliura esterlina derivada del Brexit ha afectat de vàries maneres: encariment dels pagaments als proveïdors de les destinacions, encariment del preu de venda dels paquets turístics al mercat emissor i, també, cert fre psicològic en els consumidors britànics per por de les possibles conseqüències del Brexit en la vida quotidiana i poder adquisitiu.
La facturació total de 2018 va ser de 7.394 dels TTOO i 3.519 de les companyies d'aviació. Per tant, dues terceres parts dels ingressos eren de TTOO i una tercera, de transport aeri, la meitat dels passatgers del qual eren seat only (sense paquet).
Thomas Cook tenia uns 22 milions de clients a l'any, amb un volum -emissor- de turistes centrat sobretot en el Regne Unit, Alemanya i els països escandinaus.
D'aquesta xifra, uns 7 milions de clients cada any tenien com a destinació zones de vacances d'Espanya.
Aquesta tercera part del total de clients enviats a totes les destinacions del món generava uns ingressos propers a 4.000 milions, una tercera part del total també.
Canàries és la destinació més afectada perquè just ara comença la temporada d'hivern, fonamental per a Tenerife, Lanzarote i Fuerteventura. També per a Mallorca i Gran Canària.
De moment, els clients afectats han estat només els britànics.
Els clients que van comprar un paquet combinat no han estat perjudicats del tot perquè estan coberts pels sistemes legals de protecció dels consumidors britànic i europeu, molt seriosos. És cert que han tingut problemes per tornar els primers dies i alguns no han pogut arribar a la feina després de les vacances, per exemple. Però no han hagut de pagar per ser repatriats o acabar les vacances en les destinacions europees.
Els clients molt perjudicats han estat -i encara són- els que tenien -o tenen encara- només seient ( seat only) en avions de Thomas Cook.
En el cas de l'estat espanyol es calcula que cada any uns 3 milions de viatgers amb només seient -sense allotjament ni trasllats ni cap altre servei- clients de Thomas Cook arribaven procedents de diferents aeroports europeus.
Gairebé la meitat dels passatgers transportats en avió ho són per Condor, filial alemanya de la qual Thomas Cook té un 49,99%, val a dir que no la majoria, i ha seguit volant de moment.
Els empleats de Thomas Cook a l'Estat -la majoria a Mallorca, on tenia des de fa un any un gran edifici d'oficines amb més de 600 treballadors- es veuran afectats per la probable pèrdua dels llocs de feina i hauran d'anar a l'atur. Una xifra més elevada de treballadors als hotels hauran d'esperar a veure com acaba tot, amb diferències entre hotels que eren de Thomas Cook, hotels en els quals tenia només una participació i hotels en els quals tenia només la gestió. I també amb diferències entre els de Canàries, que tenen temporada doble o turistes tot l'any, i Balears, amb molts treballadors discontinus.
L'agrupació patronal espanyola Exceltur ha estimat en una quantitat de gairebé 200 milions d'euros el deute pendent de pagament a hotelers espanyols. No a tots, sinó a aquells que confiaven cobrar a posteriori i no demanaven prepagaments.
Els hotels europeus més sanejats financerament patiran la fallida, però menys que aquells que ja arrossegaven tensions de tresoreria. Alguns d'aquests hauran de negociar com i quan pagar els seus deutes, sobretot a bancs i proveïdors i també a empleats en alguns casos.
Part dels deutes -no tots, evidentment- que deixa Thomas Cook seran pagats amb la venda dels actius, entre ells els drets de vol des dels aeroports, sobretot a Londres Gatwick.
